Tot avançant-me a l'Any Pedrolo, que serà el 2018 -quan es compleixi el centenari del seu naixement-, estic rellegint gran part de la seva obra. Per motius de feina, no podré confegir llargues ressenyes a l'ús, però no vull deixar de consignar en aquest blog totes les obres de l'autor que vagi llegint. Desitjo esperonar-vos per tal que vosaltres, com a bons negrots, també el recupereu (si ja l'heu llegit) o us hi apropeu per primer cop (si no ho heu fet). És per això que em complau inaugurar la secció "Tot llegint Manuel de Pedrolo".
Avui recordem el seu clàssic negre per excel·lència, Joc brut, inspirat clarament en el hard-boiled americà i que recrea el motiu de la femme fatale inductora del crim. Al mes pur estil d'El carter sempre truca dues vegades i de Perdición (Double Indemnity), de James M. Cain, Pedrolo dóna vida a la despietada Juna, que enredarà un insensat mascle (Xavier, absolutament abduït pels seus encants), i farà que cometi un assassinat. No importa gens que ja sapiguem de què va la trama, no importa que es basi en un esquema ja establert (no cal parlar ara dels codis del gènere, de les convencions, etcètera).
No importa, perquè Pedrolo hi posa una veu tan potent i personal que enganxa irremeiablement.
No importa, perquè Pedrolo hi posa una veu tan potent i personal que enganxa irremeiablement.
De fet, a banda d'El Mecanoscrit del segon origen, Joc brut és la novel·la més coneguda de Pedrolo, lectura durant molts anys als instituts de Secundària.
Bé, això continuarà. I en qualsevol cas, no patiu. Us asseguro que aniré dient moltes coses referents a Pedrolo, però avui simplement enceto aquest itinerari de les meves lectures, que alternaré en el meu altre blog, El fil d'Ariadna (II), quan es tracti de textos pedrolians que no siguin negres o policíacs.
Fins aviat, negrots.
7 comentaris:
Quina bona iniciativa! Gràcies, Anna Maria.
De res. He pensat que, tot i que no tingui temps d'entaular-me a fer llargues i detallades ressenyes, com a mínim puc deixar constància de les lectures i que la gent vagi acostant-se a l'autor.
Estic d' acord amb la teva resenyes, m' encanta Joc brut
Bona pensada!
Tinc un deute amb Pedrolo, a veure si em vaig posant al dia amb les teves ressenyes. Acabo de llegir Joc brut per primera vegada i m'ha encantat com està escrita. També m'ha fet pensar en la pel-lícula "Fuego en el cuerpo" on hi havia una Kathleen Turner fent un paper perfecte de seductora femme fatale.
Genial el Joc Brut i com dius, amb un intens aroma de hard-boiled. Es bon moment per recuperar a l'amic Pedrolo abans de la multipresència que tindrà l'any vinent. De fet acabo de rellegir Domicili Provisional.
Salut i gràcies
Gràcies, Ariel. Sí, a partir d'ara Pedrolo anirà sortint per aquí.
El centenari s'ha de celebrar!
Publica un comentari a l'entrada