Harlem Nocturne

dimecres, 23 de novembre del 2016

Memòria d’un crim, d’Alexandra Cuadrat






Acabo de cloure, amb força complaença, la novel·la Memòria d’un crim, de l’autora Alexandra Cuadrat, publicada per la jove editorial Apostroph.
M’ha semblat una història ben trenada, molt agradable de llegir, que conjumina de manera poc habitual dos aspectes. D’una banda, es tracta de la típica varietat policíaca (a l’estil Agatha Christie o Conan Doyle) que planteja un enigma al voltant de la identitat de l’assassí. En anglès, com molt bé s’explica a la coberta posterior del llibre, d’això se’n diu Who has done it? (Qui ho ha fet?) i és en aquest interrogant que radica el quid de la trama. Tanmateix, Memòria d’un crim, que se serveix d’aquesta tipologia per generar interès, és molt més que això. És un text que intenta aprofundir en un tema sens dubte espinós: el de la memòria històrica. En una estructura d’enigma clàssic (amb els seus enverinaments i tot), Cuadrat hi introdueix una trama de rabiosa actualitat, una qüestió que, malgrat que els anys van passant inexorablement, la nostra societat no acaba de resoldre.
La novel·la, com he apuntat, és de lectura amable;  el lector la segueix amb interès mentre fa càbales sobre qui serà, finalment, el culpable de les morts que s’hi produeixen. Ambientada a L’Escala, la preciosa població de l’Alt Empordà, Cuadrat no s’està de descriure-la de manera detallada, diria que amb molt d’amor. La ficció de Memòria d’un crim s’inscriu també, plenament, en la narrativa de caràcter mediterrani. Conté tots els ets i uts que se li demana: exaltació del paisatge, del mar, de les aromes i dels colors, de la sensualitat, de l’alegria hedonista. I, per damunt de tot, de la gastronomia. És tot un cant als plaers del paladar, aquesta novel·la. En alguns moments he salivat i tot.
Us la recomano, negrots. Quan tingueu ganes de llegir quelcom entretingut i, alhora, interessant i ben escrit, Memòria d’un crim pot resultar una molt adequada opció.