De moment, tot va bé, d’Andreu Martín

De moment, tot va bé és el títol triat per Andreu Martín per al seu llibre de memòries, mereixedor del Premi Gaziel 2016. Tot just acabo de llegir-lo i he de dir que l’he gaudit enormement. La fluida i experta ploma d’Andreu Martín posada al servei de la biografia pròpia, parlant-nos d’ell mateix amb la simpatia, la ironia i l’humor que el caracteritzen. Val a dir que el nostre autor va néixer el 9 de maig de 1949. Tot just acaba de complir 67 anys i està en plena efervescència personal i creativa. Les seves darreres novel·les són esplèndides. Per tant, vull avisar-lo que ha d’estar preparat per ampliar aquest llibre, encara ens haurà de delectar amb un altre volum de les seves aventis (les reals i les de ficció: Andreu Martín sempre viu entre la realitat i la ficció) perquè té corda per a estona.

Personalment, la lectura de De moment, tot va bé no ha fet altra cosa que confirmar-me que Martín és un creador de soca-rel, un animal literari, allò que en diuen un escriptor de raça. Un lluitador des de ben petit. Un tot-terreny perspicaç, intel·ligent i enormement intuïtiu que mai no té mandra de treballar. De fet, n’és tant de perspicaç i intel·ligent que ens ha ofert una biografia on no critica ningú, on passa de puntetes pels episodis durs i desagradables que sens dubte s’ha hagut de trobar (com tot fill de mare) al llarg de la vida. Comenta algunes coses, poquíssimes, de passada, però pràcticament no carrega contra ningú. Només parla generosament i en positiu de la família i dels amics que l’han marcat (el fragment que dedica al meu enyorat Agustí Vehí m’ha emocionat profundament). D’aquesta manera, surt indemne del tràngol biogràfic. Suposo que ell també sap que li resten encara moltes pàgines per escriure i molts anys per viure i conviure.  

La lectura del volum esdevé per damunt de tot un exercici lúdic i entranyable, un exercici on el passat de l’autor es barreja amb la nostra pròpia memòria. A pinzellades, sense voler confegir un manual d’Història, Andreu Martín desgrana en paral·lel la seva vida i la de tots nosaltres. La postguerra, la transició, la democràcia, Barcelona i els seus barris, Catalunya, Espanya, el món. El seu recorregut és un recorregut carregat de descobertes personals i col·lectives, un recorregut de contingut social, farcit de reflexions i pensaments, un recorregut afable i proper que ens permet admirar profundament l'escriptor sense sentir cap distanciament. Aquesta és una de les seves característiques personals. El respecte i la cordialitat són part dels seus trets distintius. Tanmateix, Andreu Martín és menys extravertit del que sembla a primera vista. Per això les seves memòries són les memòries d’un home reservat, d’un home poc procliu a escampar la seva vida privada. S’atura amb una certa minuciositat en la infantesa i els ancestres (pares, avis, tiets, tietes), en el passat més remot, però explica poques coses (i gairebé sempre anecdòtiques) de la seva privadesa més recent. No es despulla en cap moment. I, no obstant això, el sentim molt proper.

De moment, tot va bé excel·leix en dibuixar el mosaic de persones conegudes i importants en la vida de l'autor, en les entreteles del món literari, artístic i bohemi, en el retrat de cada episodi, de cada obra de teatre, de cada còmic, de cada pel·lícula, de cada llibre, de cada guió. En una paraula, en la remembrança detallada de la carrera professional d’Andreu Martín. Des d'aquest punt de vista, el volum em sembla un document de primer ordre per a futurs estudiosos de la seva obra. Un document impagable, ple de dades, noms i descripcions interessantíssimes, que qualsevol estudiós consultarà amb plaer i d’on en podrà extreure molt de suc. D’altra banda, el llibre també resulta un valuós testimoni metaliterari, on l’autor exerceix de teòric i exposa les seves idees al voltant de la cultura, l’art, el cinema, el teatre i l’escriptura, com a lector i com a creador. Val a dir que comparteixo un bon nombre de les seves reflexions, quasi totes elaborades a partir de l’experiència viscuda i d’un altament desenvolupat sentit comú.

Enhorabona, Andreu.

Que ningú no deixi de llegir De moment tot va bé. Us ho passareu genial i aprendreu un munt de coses, negrots.