Harlem Nocturne

divendres, 1 d’abril de 2016

Si voleu, en podem dir “postnoir”





Tenia pendent, des de fa dies, l’escriptura d’aquest petit article. Com molts d’altres, en realitat, que indefectiblement es van acumulant. Tanmateix, aquest ja no he volgut ajornar-lo més. Només seran quatre mots, però els volia dir.
Ja sabeu que vam debatre sobre la terminologia actual del gènere negre (us enllaço aquí i aquí i aquí els tres articles al respecte) i, d’acord amb la primera andanada d’Empar Fernández, vam parlar de “gris asfalt” per definir un “negre” que darrerament ha tret el cap. Un “negre” que es distancia una mica del clàssic més conservador, el qual, sens cap mena de dubte, resulta ja bastant anacrònic (els anys no passen debades).
No vull retornar al tema ni incidir en la voluntat de crear noves etiquetes. No fan falta, pensen molts. I jo opino el mateix. No fan falta si acceptem que les coses van canviant i que necessiten revisions. 
En qualsevol cas, aquest text és per dir que em sembla molt bé la proposta de Laurentino Vélez sobre una altra possibilitat terminològica per definir el “gris asfalt”. Ell parla de “postnoir”, que considera més pertinent i més acadèmic. Evidentment, té raó. Si “gris asfalt” és una denominació que ha servit per airejar la polèmica, “postnoir” pot ser una possibilitat més rigorosa i literària per definir el concepte.

El paral·lelisme amb altres mots que utilitzen el prefix: “postmodernisme”, “postmodernitat”, “post el que sigui”, legitima el seu ús. Al cap i a la fi, el mot fa referència a “després de”. És a dir, en el nostre cas, seria "després del negre clàssic", "després del negre canònic", "després del negre convencional", etc. etc.   
Per fer-ho ben entenedor, aquesta és la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:
Post-: Prefix que significa ‘darrere’, ‘després’. Ex.: postpectoral, postcostal, postcanònic, postguerra.
Personalment, ja he fet servir “postnoir” en alguna ocasió. I crec que ho continuaré fent, sempre que parli d’una novel·la que, com ja vam definir en el seu moment, s’avingui amb els supòsits marcats. És una nomenclatura que em funciona bé i que em sembla escaient.
I ja està. Només era això, negrots. Només era deixar escrita aquesta puntualització.