Harlem Nocturne

divendres, 30 d’octubre de 2015

Observada, de Renée Knight





Va ser en Lluís Llort qui em va recomanar amb molt d’interès aquesta novel·la. Li va agradar molt i li va semblar rodona i original. He de dir que hi estic totalment d’acord, i encara hi afegiria que demostra esplèndidament allò que ja fa temps que postulo. Que el negre d’avui, el més interessant, ha fet un pas endavant. S’allunya de les reiteracions avorrides de la novel·la de baixos fons, delinqüents, polis, etcètera, per atorgar molta més importància a la interioritat d’uns personatges que podem identificar amb nosaltres mateixos, a casos que ens arriben directes i amb els quals ens podem reconèixer, a qüestions fosquíssimes però de caràcter més psicològic i menys “criminal” a l’estil clàssic. Si algú pensa que això no és negre, doncs em sembla perfecte, però no podem tancar els ulls a l’evidència que alguna cosa està canviant.
A Observada no hi ha cap assassinat ni cap investigació. No hi apareix cap policia. Però hi ha morts i esdeveniments terribles, això sí. Es tracta de la primera novel·la de la guionista de televisió i directora de documentals de la BBC Renée Knight. Una ficció sobre la veritat i la mentida, sobre el dolor que es podreix dins de l’ànima, sobre la família, l’amor entre pares i fills, la confiança i les relacions humanes. Una trama lligada amb mestria que ens porta per viaranys insospitats i on res no és el que sembla (tot i que he d’admetre que jo sí que em vaig imaginar algunes de les sorpreses que hi trobem, segurament perquè porto moltes hores de vol).  
Un dels grans encerts del text és la seva capacitat d’atrapar-nos. El suspens i la intriga resulten fonamentals. Rebem la informació perfectament dosificada, a través de dues veus narratives diferents, que van aprofundint a poc a poc en la cronologia dels fets. Tot acaba tenint sentit, tot acaba lligant. L’autora ens demostra que el passat mai no desapareix. Pot tornar qualsevol dia, en qualsevol moment, prenent les formes més insospitades. I pot trencar sense contemplacions tots els nostres esquemes, destruir el confort de la nostra plàcida vida.
Observada és una novel·la diferent, tot i tocar temes ben coneguts. Us la recomano molt. I torno a confirmar que, excepte honroses excepcions, les dones són les que escriuen ara mateix el negre que més m’atrau, el que toca més de peus a terra. El que, encara que no ho sembli, està més lliure de cotilles i convencions.   

6 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Per la ressenya que en fas ja m'agradaria aquest llibre. He estat mirant i també hi és en format digital però a 13,29€. Per aquest preu tan abusiu mil vegades en paper i en català. Un no parar.
Gràcies

Anna Maria Villalonga ha dit...

Que car, el format digital. I sí, estic segura que et pot agradar molt.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Jo també m'estimo més, molt més, un negre on el que compta és la interioritat dels personatges, uns personatges com qualsevol de nosaltres —que no falti la intriga, però!—. "La dona de gris" n'és un bon exempre. Tipa de baixos fons, policies i tota la pesca.
M'apunto aquesta noveŀla.
Per cert, pel que fa a les versions electròniques dels llibres, que comenteu amb l'Àngels, és un robatori en tota regla. Cert que són més barats, si més no aquí, però no molt més; i el més escandalós és que els autors cobren una misèria d'aquests llibres. De "Més enllà del somni", versió en anglès i electrònica, cobro un 0.25% de les vendes.

Tura Nogareda ha dit...

Me'l apunto a la llista, m'has engrescat amb la teva ressenya.
Encara tinc per comprar el teu últim llibre...
Gràcies per tot, Anna, una abraçada!

Teresa ha dit...

Ja m'ha atrapat la teva ressenya! No me la perdré! Gràcies!

úrsula ha dit...

L'he llegida, I com quasi sempre, totalment d'acord amb tu.