Harlem Nocturne

diumenge, 5 de juliol de 2015

Melodía quebrada, de Josep Camps






Melodía quebrada, publicada l’any 2014 per l’Editorial Alrevés, és la primera novel·la del barceloní Josep Camps. Una ficció tan barcelonina com el seu creador, que inicia les aventures del sergent dels Mossos d’Esquadra Eutiquio Mercado, Tiki per als amics. El personatge ha agafat embranzida i ara fins i tot posseeix el seu propi espai web, Tiki Mercado y otras melodías, que podeu seguir per facebook i/o twitter.
La novel·la és molt agradable de llegir. Estructurada a base de breus capítols que es van enllaçant, compta amb dues trames que d’entrada semblen divergents, però que, com no podia ser d’una altra manera, acaben tenint relació. D’altra banda, com passa en els inicis de qualsevol nissaga, Melodía quebrada s’ocupa bàsicament de configurar i delimitar les principals característiques del protagonista. És necessari de cara a les pròximes entregues.
Per bé i per mal, Tiki Mercado és el millor de la novel·la. Dic “per bé i per mal” perquè crec que el personatge aconsegueix molta més significació que la trama, que no deixa de ser una història d’especulació urbanística, corrupció empresarial i tripijocs a les altes esferes com resulta ja recurrent (atesos els temps que corren) en la narrativa negra actual.



En canvi, Tiki esdevé un tipus suggeridor. Una barreja del detectiu clàssic (a l’estil dels americans de les primeres dècades del XX) i dels “polis” durs, honestos i idealistes de les sèries actuals. Estic segura que Josep Camps l’ha fet policia perquè no ha tingut més remei, ja que, com tots sabem, un detectiu privat, ara i aquí, no pot investigar ni de bon tros els delictes de sang. Tanmateix, Tiki s’acosta tant al "perdiguer" típic (fins i tot és el narrador en primera persona) que, com a lectora, en algun moment he oblidat que era “poli”. Drogoaddicte en rehabilitació, fuma com un carreter, freqüenta els locals nocturns i és un faldiller acabat. La novel·la resulta molt masculina. Tenim sexe, explícit i no explícit, pertot. En alguns moments, Tiki m’ha recordat una mica aquell Mike Hammer de Mickey Spillane al qual, encara que no fos cap “tio bo” i ja tingués una edat, totes les dones (les de bandera incloses) se li insinuaven. D’altra banda, el sergent posseeix una segona gran addicció, aquesta innòcua. Em refereixo a la seva bogeria pel rock and roll, fins el punt que fa de discjòquei cada nit de dijous en un local anomenat El Mariscal.  
Ja he comentat que la novel·la és molt barcelonina. Aquesta es converteix, segurament, en una característica a destacar. Josep Camps ens passeja per tota la ciutat, furga en les seves entreteles, ens descobreix molts dels seus secrets. Quan coneixes Barcelona (i si hi has nascut, encara més) et sents clarament ficat dins les pàgines del llibre. 
 
 
Ras i curt: Si sou amants del gènere clàssic, us agrada el rock més estentori i teniu ganes de passar una bona estona de lectura, Melodía quebrada és la vostra novel·la per a aquest estiu. Sens dubte.   



5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta vegada no l'he d'afegir a la llista perquè ja l'he llegit i m'ho vaig passar bé descobrint i acompanyant el personatge. Un bon inici de sèrie.
Gràcies, Anna.

Àngels

Raquel Gámez Serrano ha dit...

Pendent, pendent!!! I com m'agraden les novel.les barcelonines! Gràcies, Anna Maria!

Teresa ha dit...

Pinta molt bé aquesta novel·la! M'agrada!!Gràcies per presentar-nos-la!

Tura Nogareda ha dit...

Fa temps que la tinc a la llista, però a Olot no l'he trobat.
Gràcies per la ressenya, Anna!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Una altra novel.la negra que succeix a Barcelona. Doncs, endavant!