Harlem Nocturne

dijous, 1 de maig de 2014

Un breu relat de Mercè Rodoreda: Flor negra




 
 
Fa temps que no penjo relats en aquest bloc. I no m'agrada adonar-me'n, perquè publicar relats era una de les fites que em vaig proposar quan el vaig encetar. Avui he decidit tornar-hi amb aquesta meravella de Mercè Rodoreda, Flor negra. Un text brevíssim, inquietant, molt fosc. Ple de poesia i de suggeriments per als sentits i l'intel·lecte. Espero que en gaudiu tant com jo, negrots. Aquí us el deixo.

Que passeu un feliç dia.    



 
 

10 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Sempre he gaudit llegint Mercè Rodoreda. Gràcies pel breu relat de Flor Negra.

Anònim ha dit...

És preciós Anna, gràcies.

Anònim ha dit...

L'anònim era jo
Àngels

Anònim ha dit...

Que profund i trist. Suposu que quan ho va escrire, estava desesperada, amb sembla.

Una abraçade

Carme Luis

Mercè Bagaria ha dit...

Un gran relat sens dubte, d'aquells que no et deixen indiferent. :-)

Teresa ha dit...

Meravellós! Gràcies per fer-nos-el conèixer!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ostres! Em pensava que havia llegit tots els relats de Rodoreda, però aquest no el coneixia. És superb! Moltíssimes gràcies per penjar-lo!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hola a tothom.
Jo tampoc no el coneixia. El vaig descobrir gràcies a l'amic Jordi Benavente, que el va publicar a facebook. Aleshores el vaig compartir aquí perquè em va semblar que s'ho valia molt. El trobo vertaderament personal, molt impactant.

Gemma ha dit...

Genial i corprenedor.

Tura Nogareda ha dit...

Fantàstic relat!
Gràcies per compartir!!