Avui vinc, amb molta il·lusió, a parlar-vos de la meva nova novel·la, Encara maten els cavalls, que a partir de demà ja serà a les llibreries. És una història publicada per La Campana (Penguin Random House), la qual cosa m'omple evidentment d'orgull.
El text està concebut com un homenatge a la gran novel·la d'Horace McCoy Oi que maten els cavalls? i la idea va sorgir d'una conversa amb el meu antic editor en castellà, Pere Sureda, quan dirigia l'Editorial Navona. A ell haig d'agrair-li que m'insistís per tirar endavant el projecte.
L'acció està ambientada a finals del segle XXI, en un futur distòpic sense estridències, absolutament versemblant, que confirma que, per més anys i desgràcies que passin, l'ésser humà no canvia gens. És una novel·la que negreja i que distopiqueja, però no és ni una novel·la negra ni una distopia fantàstica a l'ús. En realitat, es tracta d'una reflexió profunda al voltant de la naturalesa humana. El que més m'importa sempre és aquest vessant, diguem-ne crític i filosòfic. Parlar dels personatges, dels humans, de la nostra condició.
Ara vindran les presentacions, la promoció, l'anar amunt i avall. Estic preparada i contenta. I espero trobar-vos a tots en algun dels molts indrets que penso trepitjar.
Moltes gràcies, negrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada