Ja ha passat més d’un any des que uns quants eixelebrats, romàntics i activistes lletraferits vam decidir tirar endavant un projecte molt bonic i engrescador. Com molts ja sabeu, es tractava (i es tracta) de promoure maneres diferents d’accedir a la literatura, de gaudir de la lectura, d’acostar-nos als textos. Estem segurs que a la nostra societat existeixen un munt de col·lectius i grups humans susceptibles de fruir extraordinàriament amb una iniciativa com la nostra: invidents, gent gran o malalta, professionals amb feines manuals, persones dislèctiques, nouvinguts que volen complementar el coneixement del nostre idioma, viatgers habituals (o accidentals) i també qualsevol de nosaltres quan simplement volem relaxar-nos, estirats als llit o arrepapats a la nostra butaca d’orelles, escoltant literatura sense cap esforç... Uns bons auriculars, tancar els ulls i deixar-se portar per la bellesa de la paraula.
En realitat, la proposta no és nova, ja que en altres països funciona amb total normalitat. En canvi, a casa nostra no està gaire desenvolupada i té poca presència. Dit d’una altra manera, encara necessita dedicació, idees i ganes de treballar. Fan falta eixelebrats, romàntics i activistes lletraferits com nosaltres.
Segur que heu deduït que ens estem referint a la literatura en àudio, “En Veu Alta”. Fer arribar els textos a través de l’oïda, amb una interpretació dramatitzada, professional i potent que no es limita a la lectura lineal, sinó que va molt més enllà. A hores d’ara ja comptem amb una bústia de veus molt significativa i amb un conjunt de gent que s’enfronta al projecte amb enorme il·lusió. Des de fa més d’un any ens hi estem abocant intensament. Hem presentat EnVeuAlta públicament, hem anat a programes de ràdio, hem participat en presentacions de llibres, hem muntat booktrailers de títols nous, hem fet promoció a les xarxes socials i a la premsa. I, per damunt de tot, hem volgut demostrar de què som capaços. Per això hem enregistrat de franc un relat setmanal i l’hem publicat cada divendres. A la nostra pàgina web hi tenim ara mateix més de 50 històries que podreu gaudir gratuïtament les vegades que vulgueu. Estan classificades per durada, gènere, idioma... per tal que hom pugui triar el relat més adequat per a cada moment.
Si ho heu fet algun cop, segur que us heu adonat de la feinada que això representa. Estem segurs que no podeu ni imaginar les hores de converses, esforços, repeticions, modificacions, retocs, recerca tècnica de músiques i efectes sonors, precisions fonètiques, muntatge, paperassa, reunions i confrontació d’idees i d’opinions que la tasca comporta. Segurament, si ho sabéssiu, encara us semblaríem més eixelebrats, romàntics i activistes lletraferits.
Passat aquest primer any, però, considerem suficient la nostra etapa de promoció. Més de 50 relats en àudio avalen de manera clara allò que podem oferir als usuaris i clients interessats. Per això haureu observat que els darrers divendres no hi ha hagut històries noves. I és que creiem que ja és el moment de posar en valor la nostra feina, encara que sigui (com evidentment serà) a uns preus mòdics que es puguin assumir.
Durant aquest any d’arrencada, hem topat amb una problemàtica que resulta bastant trista. Ja la coneixíem, no ens ve de nou, però ens sembla preocupant. Ens referim al poc valor que, en general, la nostra societat atorga a les tasques relacionades amb la cultura. Hi ha una mena de creença generalitzada segons la qual els insensats que lluitem, fem coses i esmercem el nostre temps en aquest sentit, ho hem de fer per amor a l’art. Tots sabeu que la quasi totalitat de revistes i diaris digitals no paguen res als seus col·laboradors, que la gent presenta llibres, fa conferències o participa en trobades sense cobrar, etcètera, etcètera. Ens preguntem quants sectors socials, fora del de la cultura, tenen aquesta manera de funcionar. Costa d’imaginar un fuster o un tècnic de la rentadora que vingui a casa per amor a l’art.
Evidentment, EnVeuAlta fins ara ha fet una aposta. Ens hem ficat en aquesta aventura voluntàriament, perquè som eixelebrats i lletraferits i inquiets i treballadors i perquè ens estimem amb bogeria les paraules, la literatura i la llengua. Però també hem encetat una activitat que vol esdevenir mínimament sostenible. Són moltes hores de feina, sovint robades a la son i al cansament. El nostre projecte pretén contribuir de manera seriosa i professional a emplenar el buit de la literatura en àudio en el nostre món cultural. I, per fer-ho amb la qualitat que volem, necessitem recursos. Sense recursos, les coses mai no acaben d’assolir el nivell desitjable.
Per tant, ens adrecem a autors, editorials, llibreries, associacions, escoles d’escriptura, publicacions en paper o en xarxa, a qualsevol que vulgui promoure, enregistrar, llegir o publicar per l’oïda. Creiem que ho hem de posar en valor. Si no ho fem nosaltres mateixos, qui ho farà? Els pressupostos seran ajustats, personalitzats, el que calgui. Però a partir d’ara ens agradaria considerar que, com espera tothom que treballa, el nostre esforç rebrà el retorn que necessita, encara que sigui per poder continuar oferint uns resultats de qualitat.
Ja sabeu qui som. Maribel Gutiérrez, Miquel Llobera i Anna Maria Villalonga. També sabeu on trobar-nos.
A facebook: https://www.facebook.com/enveualta/
A Twitter: EnVeuAltacat
I especialment a la nostra pàgina web: http://www.enveualta.cat/
Us esperem amb il·lusió. El que més ens importa és la cultura. I ens encanta treballar en equip. Lluitar per projectes que poden esdevenir màgics ens motiva d'allò més.
4 comentaris:
No sé què podria afegir sobre EnVeuAlta, perquè fa temps que et comento coses —ja saps que des del primer moment que en vas parlar, la idea em va entusiasmar—. Per mi, ha estat una de les idees més genials pel que fa a la literatura a casa nostra (la meva casa d'allà, vull dir), i calia tant tant tant que algú la posés en marxa!
Un aspecte que em fa treure foc pels queixals, però, és la manca d'interés que sembla tenir la gent per un projecte tan bonic i necessari. Uns quants grapats d'escriptors semblen molt engrescats, però i els altres? I la gent que en podria gaudir? I les editorials? Sobretot les editorials —fa l'efecte que sempre baden—.
Sóc molt conscient de l'esforç que cal per fer els enregistraments, i només això ja es mereix un premi. Tanmateix, dubto que tothom ho entengui, o sentiríem aplaudiments constants. I no caldria parlar del resultat, perquè és evident la qualitat aconseguida. I això que la gent que es dedica a la cultura (artistes, escriptors, etc, etc.) se suposa que ho fa per amor a l'art ha esdevingut una creença generalitzada. Per llogar-hi cadires, realment.
I és clar que la vostra feina ha de ser sostenible! Només faltaria.
Espero que EnVeuAlta vagi endavant. I que rebi reconeixement, i diners, així de clar, pels cabells de la Nana!
En soc totalment fan de En Veu Alta. Endavant!
Us he descobert, en veu alta, estic entusiasmada, en el llit m'adormo fàcilment llegint, m'he fet molt gran i la vista no queda enrere, el meu company són les ones de la radio, d'ara endavant serem companys de en veu alta, molt agraïda.
Maria-Rosa Fenoll
Gràcies a totes tres. Em fa molt contenta (i als meus companys d'EnVeuAlta també) saber que us agrada el projecte i que en gaudiu. Maria Rosa, celebro que compleixi la funció d'acostar-te a la literatura ara que no pots llegir tant i que et canses. Que bé.
Crec que podem fer coses molt interessants.
Publica un comentari a l'entrada