Tan tuyo como tu muerte, d’Emili Bayo

Tan tuyo como tu muerte és la darrera novel·la d’Emili Bayo, escrita en aquesta ocasió en castellà. Una ficció policíaca ubicada a Lleida i protagonitzada pel sergent Abel Claramunt, un personatge amb un càncer de pròstata molt avançat que, personalment, m’ha agradat molt.

La història pivota entre el cas criminal, gens fàcil, i la pressió que uns esdeveniments del passat exerceixen sobre el personatge. La seva jove companya a la comissaria, Azucena, serà per a Abel un revulsiu i un esperó, i contribuirà decididament a posar-lo en antecedents d’aquest passat inconegut. 

La novel·la està molt ben escrita. Alterna els capítols en primera persona, protagonitzats pel policia i que ressegueixen la investigació, amb els capítols en tercera, que són els fragments de la víctima. No explicaré res que pugui revelar secrets, però podeu estar segurs que us enganxareu a la lectura.

Em sap molt greu la malaltia d’Abel Claramunt, ja que és un personatge que podria tenir molt de futur. Bayo va confessar durant la presentació que probablement hi haurà alguna novel·la més. Això esperem, malgrat que saber que el protagonista està tan fotut fa patir una mica el lector.

No us enganyaré: m’ha sobtat llegir Bayo en castellà, en una ficció que es desenvolupa a Lleida i amb noms i indrets d’aquí. Després de Puta pasta, la novel·la que va obtenir el V Premi Crims de Tinta, la veu de l’autor en una altra llengua m’ha resultat estranya. També una mica els diàlegs amb Azucena, que m’han semblat excessivament enginyosos. Ningú no sol  deixar anar tantes frases lapidàries de manera espontània. Aquesta part és l’única que m’ha semblat menys versemblant. Tanmateix, la veritat és que m’ho he passat molt bé.  

Us recomano Tan tuyo como tu muerte. Una bona contribució al “negre” que ve de Ponent. Us agradarà.