Massa
mares per a un fill, de l’autora mallorquina Dora Muñoz, novel·la
publicada amb el número 19 a l’Editorial Llibres del Delicte, és una obra de
lectura amena que s’endinsa en el tema dels fills adoptats. Sabem que aquesta
problemàtica ha fet córrer rius de tinta i metres de cel·luloide, però no la
tinc present en la narrativa negra autòctona dels darrers anys.
El llibre indaga
intel·ligentment, amb una ambientació perfecta, en el submón de la droga, de
les presons, del petit delicte, de les famílies desestructurades. Són aspectes
que Dora Muñoz coneix de primera mà per motius professionals, ja que, entre d’altres
activitats, ha estat orientadora al Centre d’adults de la presó de Palma. En
llegir la novel·la, això es manté ben present. La versemblança i la
credibilitat m’han semblat absolutes. Un conjunt de personatges de tots els
pelatges, de totes les classes socials, de tots els nivells culturals formen un
mosaic clar i acolorit de la nostra societat, amb les característiques
inherents a un territori clos com ho és sempre una illa. A les illes no gaire grans, d’una manera o d'una altra,
tothom s’acaba coneixent.
Crec que l’autora també ha
reeixit en el to dels diàlegs. Tot i que, per al meu gust, alguns es podrien
haver escurçat (potser també algun capítol de la novel·la), la seva aparença de veracitat és enorme. També ho és pel que fa
als registres i a la tria de la varietat geogràfica del català. Massa mares per a un fill està escrita
en dialecte insular. I això és un encert absolut, no cal dir-ho.
Felicito a l’autora per
una novel·la tan personal i a l’editorial per continuar apostant per aquestes descobertes. A
Llibres del Delicte li surten “dones” per tot arreu.
Feliç dia, negrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada