La Marta Roig (amiga estimada) i
una servidora tenim en comú un bon nombre d’aspectes: la filologia, l’amor per
la llengua catalana, l’adoració pels gats i altres bestioles, el cinema, els
tebeos, el gust per la lectura, la febre negrota... I, dins d’aquesta última, la
nostra predilecció per les novel·les protagonitzades per Kurt Wallander, l’heroi
creat ˗com ja sabeu˗ per l’autor suec Henning
Mankell.
Enguany ˗enveja (in) sana˗ la Marta i la seva família estan fent per carretera
una gira europea de gran recorregut. Un dels seus propòsits era aconseguir conèixer
Ystad, la població d’Escània (al sud de Suècia) on vivia en Wallander i on estaven
ambientats la majoria dels seus casos criminals.
Ahir, dia 17 d’agost, la Marta va
assolir la fita. I m’ha assegurat que no va parar de pensar en mi. De fet, afirma
textualment, via WhatsApp: “Des que vam decidir arribar fins aquí, que he pensat
en tu i en aquest moment”.
Per confirmar-ho, va acompanyar
les seves paraules d’unes quantes fotografies, que m’han fet moltíssima il·lusió. Ystad sembla (i la Marta m'ho ha corroborat) un indret preciós. Un lloc
tranquil i endreçat on resulta difícil imaginar-hi tants assassinats. Pel que m'ha explicat, des que hi van arribar que plou pràcticament tota l'estona. I no han passat dels 15 graus. Queda clar que, en relació amb el clima, en Mankell no ens ha enganyat.
Aquí us deixo el petit
reportatge, que inclou la placa del carrer d’en Wallander, Mariagatan, i una
instantània de la Marta i del seu fill Albert (amb cara de fred tots dos, val a
dir).
Espero que us faci gràcia,
negrots. I a tu, estimada, molt agraïda. 
13 comentaris:
M'encanta! Com a fan absoluta del Wallander et felicito de tot cor.
Gràcies, Marta i Anna, per compartir-ho!
He llegit els tres primers Wallanders, i ara veig que en parles en passat. No em diguis que és mort...
Jo ara mateix sóc a Copenhaguen, davant de Malmö i ben a prop de Ystad. Dos dies provent i també 16 graus. Ara al vespre el sol s'ha decidit a sortir. A veure demà...
Gràcies, negrotes.
Ostres, Neus, no ho sabia que eres tan lluny.
Que bé.
No, en Wallander no és exactament mort, però la sèrie de les seves novel·les ja es va tancar. Per això en parlo en passat.
Petons a totes.
Ohhh m'ha fet molta il·lusió! És exactament com m'ho imaginava.. El Kurt Wallander és dels meus "mites" i les fotos són..just com m'ho pensava. Com és Suècia vaja..tot net,organitzat,endreçat com si fos una maqueta. Fantàstic! Gràcies Marta i Anna Maria per a compartir-ho amb tots nosaltres.
Quina il-lusió, Anna! Moltes gràcies a la teva amiga i a tu per compartir aquestes precioses fotos. Com es troba a faltar en Wallander!
Àngels
Gràcies, Neus i Àngels. Sí, jo també el trobo a faltar molt. No en surt cap d'igual.
Molt bonic! Gràcies per compartir!
Entre Ystad, Kurina, Gotland, Fjallbacka i algun més que em deixo, els suecs no poden dormir gaire tranquils, no...
Sembla un lloc preciós! I jo que em pensava que era la portada d'una novel·la, la foto...l'he vist penjada i no entenia el comentaris...ai senyor, ara ho entenc! Precioses les fotos! Gràcies Anna!
L'anònim sóc jo, la Tura!
Haha!
Sí, els suecs han de patir molt, sí!!!!
Gràcies, Teresa, Maurici,Tura.
Tura, ja he endevinat que eres tu.
Quina gràcia! Hauré de llegir més llibres amb en Wallander (només n'he llegit 3), ara que tinc una imatge clara de la ciutat serà divertit. I cert, no sembla pas un lloc on abundin els assassinats. El clima d'allí ara mateix, sembla el de Toronto ara mateix també.
Moltes gràcies Marta per unes fotos molt encertades!
I a tu, Potato, per compartir-ho amb nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada