Harlem Nocturne

dilluns, 5 de novembre de 2012

Cruel y extraño, de Patricia Cornwell




Cruel y extraño (1993) és la quarta entrega de les aventures de la forense Kay Scarpetta, creada per l’escriptora americana Patricia Cornwell. Tal com vaig apuntar aquí, jo només havia llegit (i fa molts anys) Post mortem, el primer títol de la sèrie. Vaig començar Cruel y extraño gairebé per casualitat, perquè vaig topar amb l’edició de butxaca, a baix preu, mentre comprava el diari a la llibreria de la cantonada. I mireu, se’m va enganxar a les mans. Després de la lectura he descobert dues coses. Una: m’ho he passat molt bé, m’ha agradat. Dues: no tornaré a llegir aquestes horroroses edicions, per molt barates que siguin. T’hi deixes la vista i el procés esdevé feixuc i antipàtic. No compensa gens.
La trama fa molt per a mi, que sóc més amant de psicòpates, misteris i crims terribles que no pas d’arguments mafiosos o corrupcions polítiques. D’altra banda, com que també m’agrada molt el tema científic i el seguiment del procediment i de les pistes, doncs perfecte. Per acabar-ho d’adobar, tot plegat succeeix en un hivern fredíssim, amb neu, tempestes i pluja. Què més podia demanar?
Ha estat divertit assistir a les indagacions forenses en època pre-CSI i a les referències informàtiques en època pre-windows. Ambdós aspectes tenen força rellevància dins la novel·la i, per tant, apareixen molt. He comprovat un cop més la rapidesa en l’avenç de la ciència i de la tècnica. I he constatat tot el que aprenem, gairebé de manera inconscient, amb les novel·les més actuals i amb les sèries de televisió. Certs raonaments que a l’any 1993 encara requerien tot un munt d’especulacions i explicacions, ara es resolen a tota pastilla amb una prova d’ADN o amb una repassada a les trucades fetes des del telèfon mòbil.
Una novel·la distreta, ben travada, que manté l’interès, molt americana i molt plàstica. Fàcilment imaginable com a pel·lícula o com a telefilm. Si me’n cau alguna altra a les mans, no li faré fàstics, atès que la sèrie consta de 20 títols.
Que passeu un bon dia, negrots.

10 comentaris:

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

La Patricia Cornwell, com la Tami Hoag i l'autora que inspira la sèrie BONES, patrocinen -- i fins i tot tenen Departaments amb el seu nom a diverses Universitats -- l'estudi de la ciència forense.
Crec que m'he llegit gairebé totes les novel-les d'aquesta autora i les trobo molt interessants. Et dirè una cosa´més: la tinc entre les meves amistats de Facebook.

Jordi Canals ha dit...

No he llegit mai res de Patricia Cornwell, pel que he llegit sembla que ha de tenir una lectura entretinguda. Prenc nota

Anònim ha dit...

No n'he llegit res... serà qüestió de posar-la a la "llista". Gràcies!!!



MARTA VALLS

Gemma ha dit...

Bé, com sempre cal apuntar-ho, encara que necessitarem una vida moooolt llarga.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

I el llibre que comenta l'Anna és un dels meus preferits d'aquesta autora.

Anònim ha dit...

Crec que a casa hi ha novel·les d'aquesta autora, tindré que buscar-les, eran del meu marit. Ja la tinc apuntada, sembla interessant! Bona nit Anna, Tura.

Anònim ha dit...

Me l'apunto Anna, sembla molt interesant, aixo si, jo també necesitaré una vida molt llarga.

Gràcies

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Celebro que t’ho passessis bé llegint-la. Gràcies per la ressenya!

Teresa ha dit...

No he llegit res d'aquesta autora, però després d'aquesta atractiva ressenya hi hauré de posar remei!

Petonets!!

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Avui, la Patricia ha demanat els seguidors al Facebook quina actriu triarien per interpretar la Kay Scarpetta. Gairebé tothom deia la Jodie Foster, i fins i tot algú ha apuntat la Helen Mirren (massa gran pel personatge).
Jo he votat per la Cate Blanchett, una de les meves actrius preferides.