QÜESTIÓ D'OLORS
El dia ha resultat extraordinàriament fructífer. M’hi he posat de bon matí, sense mandra, i he tingut temps de dur a terme un munt d’activitats productives.
Les he anotat totes en el meu quadern. Vull passar-li l’informe a l’amo sense oblidar-ne cap ni una.
8 en punt: Espatllats uns quants semàfors de l’Eixample
8.30: Dit a l’ull a un conductor d’autobús (línia 56)
Entre 9 i 10.30: Traveta a tres velles que creuaven el carrer
11: Llançats dos testos ben grossos, plens de geranis, des del balcó d’un sisè pis. Ubicació: Rambla de Catalunya.
12 en punt: Carrer Aragó: empenta –amb caiguda– a un noi que anava amb crosses
A la 1 del migdia sempre em col·loco estratègicament a la porta d’una escola. Avui he muntat un embús amb els cotxes dels pares, he tirat a terra les motxilles dels nens i he generat una baralla entre una professora i una àvia.
Normalment, les tardes són més tranquil·les. Acostumo a centrar-me en el tema del trànsit. Procuro que hi hagi bones topades i algun atropellat. Avui han rebut un vell i una immigrant amb la cara coberta. Perfecte. I no us penseu, encara he tingut temps d’espatllar tres ascensors, tallar un fil de la línia telefònica i fer-li la guitza a un gos petaner.
Espero que amb aquests informes aviat m’ascendiran de nivell. Tinc moltes ganes d’ocupar-me de coses importants: accidents aeris, terratrèmols, inundacions i tsunamis.
Només hi ha un obstacle, que no sé com resoldre. He pres antihistamínics, per si fos una qüestió al·lèrgica. No em funcionen. He consultat amb els entesos. Res. Sé segur que no es tracta d’un problema d’escalfor. Quan s’acaba la jornada i baixo a la central, la caloreta m’encanta. Però, en canvi, així que arribo no paro d’esternudar. Els ulls em ploren, em pica la gola i el nas em raja.
Estic consternat. Tot és inútil. Amb aquesta complicació, el meu futur professional és ben incert. He lluitat molt, però, per més que ho intento, no puc suportar l’olor de sofre.
Anna Maria Villalonga (Febrer 2010)
El dia ha resultat extraordinàriament fructífer. M’hi he posat de bon matí, sense mandra, i he tingut temps de dur a terme un munt d’activitats productives.
Les he anotat totes en el meu quadern. Vull passar-li l’informe a l’amo sense oblidar-ne cap ni una.
8 en punt: Espatllats uns quants semàfors de l’Eixample
8.30: Dit a l’ull a un conductor d’autobús (línia 56)
Entre 9 i 10.30: Traveta a tres velles que creuaven el carrer
11: Llançats dos testos ben grossos, plens de geranis, des del balcó d’un sisè pis. Ubicació: Rambla de Catalunya.
12 en punt: Carrer Aragó: empenta –amb caiguda– a un noi que anava amb crosses
A la 1 del migdia sempre em col·loco estratègicament a la porta d’una escola. Avui he muntat un embús amb els cotxes dels pares, he tirat a terra les motxilles dels nens i he generat una baralla entre una professora i una àvia.
Normalment, les tardes són més tranquil·les. Acostumo a centrar-me en el tema del trànsit. Procuro que hi hagi bones topades i algun atropellat. Avui han rebut un vell i una immigrant amb la cara coberta. Perfecte. I no us penseu, encara he tingut temps d’espatllar tres ascensors, tallar un fil de la línia telefònica i fer-li la guitza a un gos petaner.
Espero que amb aquests informes aviat m’ascendiran de nivell. Tinc moltes ganes d’ocupar-me de coses importants: accidents aeris, terratrèmols, inundacions i tsunamis.
Només hi ha un obstacle, que no sé com resoldre. He pres antihistamínics, per si fos una qüestió al·lèrgica. No em funcionen. He consultat amb els entesos. Res. Sé segur que no es tracta d’un problema d’escalfor. Quan s’acaba la jornada i baixo a la central, la caloreta m’encanta. Però, en canvi, així que arribo no paro d’esternudar. Els ulls em ploren, em pica la gola i el nas em raja.
Estic consternat. Tot és inútil. Amb aquesta complicació, el meu futur professional és ben incert. He lluitat molt, però, per més que ho intento, no puc suportar l’olor de sofre.
Anna Maria Villalonga (Febrer 2010)