Mosques, de Jordi Cervera

Tot just he acabat la novel·la Mosques, nascuda de la ploma de Jordi Cervera, escriptor, periodista i amic feisbuquero. L'obra, tal com us vaig anunciar en un article anterior, fou la guanyadora l'any 2005 del XIV Premi de novel·la Ferran Canyameres.

Abans de res, vull consignar que m'ha agradat molt tenir novament entre les mans una novel·la negra escrita originalment en català. Després de tants productes importats, resulta gratificant gaudir d'un text creat en la nostra llengua, sense intermediaris que en puguin (no dic que sigui així, Déu me'n guard de criticar el gremi dels traductors) desvirtuar l'esperit de la redacció. Estilísticament, Mosques és un text amb un cert artifici, muntat a base de llargs períodes que no estalvien una profusa adjectivació ni un munt d'oracions subordinades. És el sistema utilitzat per dibuixar un clima prou adequat a la història.

Cervera teixeix una trama no exempta de truculència, més pròxima al drama rural que a la novel·la negra. En un poble petit de les comarques tarragonines, lloc agreste i de secà, s'arrossega en silenci una antiga tragèdia. Antiga tragèdia que portarà en el present conseqüències funestes i imprevisibles. Com reflexiona el narrador cap al final de l'obra: Secrets descoberts i el temps que torna, violent i venjatiu, per esclatar al mig del rostre dels protagonistes. Els drames no tenen mai final, només epílegs que s'encadenen i es van repetint pels segles dels segles.

La novel·la és curta. Tot just té 158 pàgines. Tanmateix, Cervera aconsegueix reeixir a l'hora d'indagar amb profunditat en la psicologia dels personatges. Sabeu que no m'agrada desvetllar detalls de la història, però puc assegurar que l'autor no s'està de col·locar-hi un crim del passat, un crim del present, una doble anagnòrisi i un final digne d'Agatha Christie, amb tots els sospitosos reunits en una sala i el policia, en aquest cas un mosso d'esquadra, desvetllant -amb la dosi de suspense necessària- la identitat de l'assassí. Això sense parlar del sexe, la passió, la violència desfermada i l'aparició de dos nens tan inquietants com els de Henry James o Mercè Rodoreda. I les mosques, maleïts insectes que estan per tot arreu com a símbol perenne de la misèria, de l'angoixa, de la foscor de l'ànima humana, amb una persistència imperturbable i eterna.

Mosques és un producte prou interessant, amb una correcta utilització dels recursos propis de la literatura del gènere i que resulta força plaent en la lectura. Sense convertir la crítica en el centre de la història, Cervera és capaç, endemès, de passar pel sedàs de la ironia no poques qüestions de la societat actual.

Felicitats, Jordi.
I a vosaltres, negrots, per què no la llegiu?
Mosques: Lleida, Pagès Editors, 2005.