Criminalística catalana del segle XIX

 

Estic escrivint un article per a la Revista de Catalunya sobre un interessant afer que es troba a mig camí entre la història i la literatura. És un article científic que explora un fet descobert casualment en el transcurs de la meva recerca per a la tesi doctoral. Aquestes coses ja solen passar i, quan t’hi trobes, és inevitable sentir-se  impel·lit a aprofundir en la qüestió, encara que resulti tangencial per al tema principal de l’estudi.

 

Molt succintament: l’article intenta explicar el procés mitjançant el qual uns esdeveniments reals de finals del segle xviii (la detenció, judici i execució d’una dona de Prats de Lluçanès considerada bruixa) van passar després a la literatura de ficció.  Primer a la ficció seriosa, a l’imaginari de la “por” (com Pere Botero i l’Home del sac) i, més endavant, a la literatura humorística i al teatre burlesc. Tot plegat demostra allò que s’acostuma a dir: que la realitat i la ficció poden a voltes esdevenir les dues cares de la mateixa moneda. D’altra banda, també és extremadament interessant comprovar la pervivència en el temps d’aquesta història, que es va allargar durant dècades i dècades. 

Tanmateix, l’article ja el llegireu quan surti publicat. Ara només volia compartir amb vosaltres, com a negrots que sou, una altra troballa que, enmig de la recerca, m’ha cridat l’atenció. Com veieu, si vas amb les antenes parades, això és un camí sense fi. Sempre hi ha un descobriment que segueix a l’anterior.  

El cas és que, dins de les manifestacions literàries serioses que perpetuen la història d’aquesta bruixa, comptem amb un relat del segle xix sorgit de la ploma de l’autor Francesc P. Briz (Barcelona 1839-1889). La narració, intitulada La Napa de Prats, està inclosa dins l’Antologia de contes catalans I (MOLC, Vol. 93, Barcelona, Ed. 62, 1982, pàg. 30-41).

Si voleu saber més coses de l’autor (no gaire estudiat i, per tant, força desconegut), us enllaço aquí la sinopsi d’un article que sobre ell va escriure recentment Ramon Panyella.

L’aspecte del relat que ha motivat aquest post ha estat l’aplicació que un dels personatges fa d’una rudimentària ˗però indubtablement efectiva˗ tècnica de criminalística forense. Al més pur estil Grissom o Horatio, el personatge observa i estudia els rastres de sang en la roba de la víctima, n’extreu unes conclusions i, tot i que només és un simple forner, idea una tècnica prou imaginativa per descobrir l’assassí de la seva filla. No us n’explicaré els detalls, per si algú se sent picat per la curiositat i busca el llibre, però la cosa va de prendre el motlle de la mà del culpable (una mà amb un tret especial) per identificar-lo.    

L’enfocament m’ha sorprès molt favorablement. Per motius diversos, que intentaré enumerar: 

Tenim moltes mostres literàries poc conegudes que amaguen autèntics tresors i que obren perspectives d’estudi diverses, a afrontar des de variats supòsits i punts de vista.  

El nostres segles xviii i xix es mouen en l’entorn racionalista i empirista de la Il·lustració europea. Sense aquest esperit, resulta difícil imaginar l’anècdota  del conte. Per tant, ja és hora de foragitar qualsevol complex quant a la nostra vinculació amb el pensament imperant a l’Europa de l’època.

Hem d’aprofundir més en molts dels nostres autors, poc analitzats o directament oblidats.  

La literatura d’inspiració més o menys popular (aquest conte és un exercici metaliterari que reprodueix uns fets tramesos oralment) també ofereix motius d’estudi des de posicions filològiques serioses.

El crim, la truculència, la cruesa, la foscor i els assassinats sempre han agradat l’ésser humà. En trobem mostres a tort i a dret. Per tant, per molts anys la nostra afecció envers la negror. 

 

He pensat que aquest apunt us faria patxoca. Quan els investigadors ens trobem  amb perletes com aquesta ens sentim entusiasmats, exultants, i ens agafa un desig irrefrenable de compartir la descoberta amb tothom que pugui estar tan interessat com nosaltres. Espero que sigui el cas, negrots.
 

I, apa, res més. Que tinc molta feina. Torno al meu article.

Que passeu un feliç divendres.