dissabte, 7 d’abril del 2012

Microrelat de pleniluni: Fat



Sento el licàntrop que pica a la porta. No udola. Només gemega, desolat. No suporta la certesa que, quan marxi la lluna plena, haurà de tornar a ser home.

Anna M. Villalonga (nit de pleniluni, del 6 al 7 d'abril de 2012)
a

15 comentaris:

  1. Anònim7 d’abril del 2012, a les 1:49

    Uau! Això gairebé és un poema en prosa! Em fa pensar amb els bons loups-garou que tenim de veïns, al nord. Moltes gràcies per escriure'l, Anna Maria!

    Emili Gil

    ResponElimina
  2. Anònim7 d’abril del 2012, a les 2:16

    Es nit de lluna plena, és veritat.
    M'enacantaría sentir-lo udolar, comprenc molt bé la seva tristesa i soletat.

    Maravellos Anna.

    Moltes Gràcies

    ResponElimina
  3. Anònim7 d’abril del 2012, a les 9:36

    Perfecte !! i en llit de lluna plena, encara més !! en poques paraules, molta emoció !!
    Gràcies Anna !! Tura.

    ResponElimina
  4. Gemma7 d’abril del 2012, a les 10:34

    CURT I PLÈ D'EMOCIONS .

    ResponElimina
  5. Boladevidre7 d’abril del 2012, a les 11:47

    Que poètic i que intens!
    Quina empatia desperta...!
    Gràcies per un relat tant ·calderià" en nits de lluna plena!

    ResponElimina
  6. Elies7 d’abril del 2012, a les 12:02

    Espectacular!

    ResponElimina
  7. Mireia Mora7 d’abril del 2012, a les 12:19

    wow! intens drama de l'home que no és home, que és i no és animal.

    m'encanta!

    ResponElimina
  8. Hele la Sabatera7 d’abril del 2012, a les 12:36

    !! Fabulós !! és meravellós !!

    ResponElimina
  9. Titània8 d’abril del 2012, a les 2:57

    Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, fantàstic! :D

    ResponElimina
  10. Unknown9 d’abril del 2012, a les 20:28

    Fantàstic! M'encanta!

    La lluna li marca el destí... només a ell???

    Petons!!

    ResponElimina
  11. Shaudin Melgar-Foraster10 d’abril del 2012, a les 4:09

    Magnífic!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Jordi Canals10 d’abril del 2012, a les 11:47

    Jo també el trobo magnífic!

    ResponElimina
  13. Anna Maria Villalonga10 d’abril del 2012, a les 11:48

    Gràcies, amics. Sou genials.

    ResponElimina
  14. Maria Teresa Galan11 d’abril del 2012, a les 15:34

    Quina delícia! M'agradaria saber expressar tanta cosa amb tant poques paraules. Ets un geni!!

    ResponElimina
  15. Anònim1 d’agost del 2015, a les 19:04

    L'he buscat al teu blog, m'ha agradat moltíssim.

    Àngels

    ResponElimina