Benvolguts i pacients negrots,
Arriba la petita crònica de la darrera sessió dels Juliols negres a la UB: una taula rodona que serví de cloenda d'una setmana intensa i fantàstica en la qual tots plegats vam aprendre moltes coses.
La taula rodona estava constituïda per l'escriptora Teresa Solana, de la qual us n’he parlat sovint (no debades en sóc declaradament fan des que va publicar la seva primera novel·la, Un crim imperfecte); el periodista i escriptor, també ben conegut, Sebastià Bennassar, que havia impartit dos dies abans la conferència sobre novel·la negra i climatologia. I, finalment, una servidora, ben contenta.
La idea era creuar impressions i debatre al voltant del gènere criminal cultivat per dones, especialment des del punt de vista de la creació, atès que Teresa Solana és una escriptora en actiu.
Solana, tan agradable i accessible com sempre, ens oferí una xerrada molt interessant sobre el procés creatiu, les seves obres i els seus projectes. Autora de dues novel·les amb els bessons Eduard i Borja/Pep (dos detectius ben particulars) com a protagonistes, ens va anunciar que a la tardor podrem comptar amb la tercera entrega. No cal dir la il·lusió que em va fer la notícia. Fa mesos que espero els bessons com "oro en paño" (i també la meva amiga Maria, negrota insigne). Per a mi, l’humor i la mirada àcida de Solana en descriure la societat catalana a través de les peripècies d’aquests insòlits personatges, no té preu.
Tot seguit, Solana es va referir a Norma Forester, la sotsinspectora dels mossos d'esquadra que protagonitza la seva segona sèrie de novel·les, inaugurada amb Negres tempestes (també ressenyada aquí). El públic obrí uns ulls com taronges quan va fer-nos cinc cèntims de la composició de l’estranya família de la sotsinspectora. Des de la iaia a la tieta monja, passant per l’exmarit homosexual i la filla okupa, formen un grup sense precedents.
Solana va manifestar que el gènere li serveix de pretext per tractar tots els temes que li interessen. La seva literatura, al marge que ens resulti distreta i plaent, sempre té al darrere la intenció de palesar les qüestions i problemes que preocupen l’autora. Des de fer la crítica de la burgesia catalana a parlar de la recuperació de la memòria històrica. Solana, que sempre m’ha semblat una persona íntegra i honesta, destaca per intentar no deixar mai de ser fidel a ella mateixa. I això, a mi, m’agrada molt.
Finalment, va sorgir el tema de les traduccions de les seves obres i de la seva pròpia tasca professional com a traductora d’altri, a la qual fa molts anys que s’hi dedica. Aquesta qüestió també va resultar molt interessant i va donar lloc a un fructífer debat.
Bennassar, periodista i escriptor, és un home sorprenent, histriònic, xerraire i ple de vida. Un gran comunicador i un pou de ciència negrota que ens va oferir la seva visió de l’obra de Solana ben amanida amb un munt aclaparador de dades i de coneixements. Sentir-lo opinar i conferenciar és sempre un plaer. Les seves aportacions tenen un valor incalculable. Per a ell (i jo hi estic absolutament d'acord) les novel·les de Solana desperten un interès immediat a causa de la seva subversió dels mecanismes del gènere. És a dir, donen la volta a la truita per bastir unes intrigues que, tot i transmetre missatges i idees que poden ser seriosos, t'ho fan passar la mar de bé. Una producció, comptat i debatut, prou elaborada i amb segell personal.
La tarda resultà agradabilíssima. Els alumnes estaven d'allò més contents, prenent nota de totes les recomanacions que no se'ls podien escapar. Yvonne Ruz, la magnífica organitzadora, somreia satisfeta. Ens vam fer un munt de fotos, de les quals us en poso un tast com a cloenda d’aquestes cròniques. Tanmateix, he de dir una cosa. Teresa Solana i jo som absolutament “tremendes” (no trobo un adjectiu escaient, i això que en sé una pila). Gesticulem sense parar, ens belluguem, fem ganyotes, xerrem com a boges. El resultat és que la majoria de fotos estan mogudes (o fem unes cares que no es poden publicar sense perdre absolutament la credibilitat pública). Per tant, us haureu de conformar amb el que hi ha. Espero que en tingueu prou.
Gràcies per la paciència. Una abraçada ben forta i fins ben aviat, negrots.
Que bé, el seminari ha resultat d'allò més interessant. Com m'hauria agrada't estar-hi, gràcies a les teves cròniques és com haver estat d'oient, besets
ResponEliminaés un magnífic record de cinc tardes inolvidables.
ResponEliminaLi has dit a l'Yvonne que no puc obrir les seves fotos?
Si algú té curiositat per saber qui sóc, ja us dic: la que porta la brusa lila.
Anna, a les fotos se us veu tan còmodes i relaxats, que deu haver estat un pler per al públic veure-us en acció! Tremendes, les teves cròniques! Gràcies!
ResponEliminaGràcies Anna.Ens ho vam passar molt bé, oi? I les teves cròniques són interesantíssimes... Jo també sóc una fan teva!
ResponEliminaUn petó, guapa.
Felicitats a tots els qui heu fet possible aquest curs.
ResponEliminaGràcies a tots.
ResponEliminaSí, Teresa, ens ho vam passar molt bé. I el que dic de les fotos és veritat. Han quedat mogudes i de tot, perquè vam gesticular mooolt. Són gracioses. Va ser una tarda molt bonica.
Maria, és cert. Com que tots ja ens coneixíem, crec que va existir molta complicitat. Els alumnes em consta que van gaudir-ne molt.
Realment, els Juliols han estat una bonica experiència.
Felicitats! Primers juliols superats! I veient les cares dels alumnes... amb nota!
ResponEliminaSegur que us ho heu passat molt bé, per tot el que expliques sembla que ha sigut interessant.
Negror a la UB!
una mica cohibit... ulls oberts i aprendre de tot!!!!
ResponEliminaGràcies per la crònica!
Ah... i sobretot moveu-vos a les fotos! que en parlar de negre i criminal més val que el rigor no sigui "mortis"...; )
Gràcies, Yves. Gràcies, Quico.
ResponEliminaCohibit? Per què? Quines coses de dir!
I molt bona aquesta del rigor "mortis", hihhihi.
Ja veig que us ho heu passat molt bé! Felicitats a tots! M'agradaria participar-hi en una altra ocasió! Petons!
ResponEliminaDeu haver estat molt interessant, enriquidor i plaent! per a tot fan de la negror novel·lada com ara sóc io. I dono fe que molts ens apuntaríem als Juliols com a alternativa als cursos d'estiu programats per diferents ens, justament al més de juliol, en el cas (tan oportú!) que no fossin tan cars.
ResponEliminaCertament, els preus són prohibitius. I això que aquest any em sembla que també han fet de més i de menys.
ResponEliminaCada cop que hi ha un nou article sobre els Juliols em fa més i més ràbia no haver pogut assistir. Quina sort teniu els que hi vàreu ser! És d’aquestes coses que ja es veu que estan d’allò més bé i que val la pena ser-ne part.
ResponEliminaA Teresa Solana ja fa temps que la tinc apuntada (gràcies a aquest bloc). El dia que vagi a Catalunya comparé els seus llibres.
Què més et puc dir, activista literària i negrota? Gràcies!!!