La mort sense ningú (Llibres del Delicte, núm. 18), representa el
debut en el gènere criminal del reconegut escriptor Jordi Tiñena: una novel·la
de lectura agradable que podem inscriure sense embuts en la narrativa procedural de proximitat que tanta
prèdica té en els darrers anys. La ficció està situada a Tarragona, ciutat on
viu l’autor i que coneix molt bé. I, endemés, es tracta del primer capítol
d’una nova sèrie. El protagonista, de cognom Vidal i amb un nom de pila que de
moment no ens ha estat revelat, és un inspector dels mossos d’esquadra llicenciat
en Filosofia que va abandonar les aules de secundària per fer-se poli, ja que no se sentia còmode amb la
feina de professor. Deixar la docència per fer-se mosso sobta una mica, i
encara més si ets un filòsof, però així ho trobem aquí. Aquest tret marca
clarament la manera de ser i d’actuar del personatge, que em sembla prou
especial. Si us hi fixeu, ja tenim tres sèries a Tarragona. Entre l’Emili
Espinosa de Salvador Balcells, la Mina Fuster de Margarida Aritzeta i el nou
personatge de Tiñena, els mossos tarragonins són els més abundosos de la
novel·la policíaca escrita en català.
La mort sense ningú, com a bona primera entrega, atorga molta
importància a la vida privada dels protagonistes. Es tracta de muntar una
estructura amb la qual els lectors s’hi puguin identificar i que serveixi de
base i de reclam per als títols següents. A La
mort sense ningú, Tiñena proposa un
cert protagonisme coral. A banda de l’inspector, hi trobem el seu germà bessó, la
tieta que li ha fet de mare, el cosí germà autista (o amb algun tipus semblant de
malaltia psíquica, no queda clar del tot), la nòvia advocada, el veí de confiança de tota la vida i el caporal
company de feina. Curiosament, i en contra del que em passa sempre, m’han interessat
més les relacions entre els personatges i les situacions amb què es troben que
no pas el cas criminal. L’enfrontament ideològic entre el caporal i l’inspector
m’ha agradat força.
Estilísticament, la novel·la funciona molt bé. Tiñena es complau
en la descripció dels indrets i dels paisatges que trepitja en la seva vida
quotidiana, de manera que estic segura que el públic tarragoní se sentirà molt
atrapat per l’ambientació de la trama. D’altra banda, alinea la novel·la dins
de la narrativa criminal decididament mediterrània, amb al·lusions
gastronòmiques, fineses cultes (literàries, musicals, filosòfiques,
geogràfiques, històriques), referències directes a la navegació marítima,
etcètera, etcètera.
La mort sense ningú és un llibre proper i ben escrit. El cas
criminal resulta extremadament actual, només cal engegar la tele i veure les
notícies. Les reflexions sobre la vida i la mort, les curioses converses entre
els personatges i alguns esdeveniments inesperats acaben de confegir una ficció
que estic segura que complaurà a un espectre de lectors molt ampli, sobretot
als amants del procedimental ben travat. A més, com en tota nissaga, algunes
qüestions queden obertes i, per tant, haurem d’esperar a resoldre-les en
posteriors lliuraments.
Feliç dimarts i tretze, negrots.
El tinc demanat, potser avui el tindré.
ResponEliminaGràcies! És el pròxim que llegiré!
ResponEliminaPer tenir en compte. Una abraçada!!
ResponEliminaMarta Valls
Ja m'ha vingut salivera. Cap llibre d'en Tiñena no m'ha decebut mai. Aquest, per motius molt diversos, em fa venir moltes ganes de llegir-lo!!
ResponEliminaEstic segura que us agradarà força i als tarragonins, més!
ResponEliminaPer més que llegeixi, la pila va augmentant. Aquest també sembla d'interés.
ResponEliminaGràcies, Anna.
Sembla interessant. Esperaré a veure com continua la nissaga. Gràcies!
ResponEliminaGràcies per la ressenya, Anna!
ResponEliminaSempre engrescadora; el posaré a la llista!
Abraçada!
El Jordi Tiñena és una garantia de treball ben fet. El llegirem, com hem llegit, amb resultat molt satisfactori, les seves novel·les anteriors
ResponElimina