dijous, 7 de gener del 2016

Qui em vol fer mal?, de Xavier Vernetta



 
Edicions Saldonar ha afegit al seu conjunt de narrativa una nova novel·la negra. Es titula Qui em vol fer mal? i el seu autor és Xavier Vernetta, escriptor amb diverses novel·les publicades (d’altres gèneres) i que ara enceta una nova etapa de caràcter negrot.
No és un secret que molts novel·listes s’han apuntat darrerament al negre. No sé si per provar nous camins o per jugar el joc del boom criminal, però el cas és que ho va fer fins i tot la mateixa Carme Riera (Natura quasi morta), amb un resultat (com ella mateixa reconeix) bastant menys que discret.
Qui em vol fer mal? acusa tal vegada aquest caràcter de primera novel·la negra, en especial pel que fa a la resolució del delicte (que resulta la típica sorpresa que es tanca en el darrer moment i que té un culpable no gaire creïble, un culpable que podria ser perfectament un altre i amb poques explicacions i justificacions al llarg de la narració).
La novel·la és breu i està molt ben escrita, però els seus personatges actuen de manera estranya i també es relacionen de manera estranya. Estableixen vincles insòlits que es desenvolupen amb difícil naturalitat. Alguns, com en el cas de la relació entre la protagonista i la seva mare, no s’acaben d’entendre perquè estan poc justificats. Fa la impressió que l’autor dóna temes per entesos, però això en novel·la negra no es pot fer mai. A Qui em vol fer mal? la protagonista és una policia de baix nivell, una mica maldestra i que no sap ben bé per on navega, una noia jove que actua i fa coses, però que no s’interroga gens i reflexiona poc. És així el text. Un text on van succeint-se els esdeveniments, però on hi falten els lligams exigits al gènere per tal que tot quadri i el lector no tingui, en les darreres pàgines, la impressió de trampa.
I, tanmateix, malgrat tot això que dic, la novel·la m’ha agradat moltíssim. És fresca i àgil. M’ha enganxat totalment i he devorat les seves 187 pàgines en dos dies. És un excel·lent divertiment, estilísticament encertat i que flueix molt agradosament. Es nota que Vernetta no és un autor novell, de manera que salva la inexperiència negra amb tot un bagatge molt remarcable que converteix el text en una magnífica mostra de les funcions tan diverses que pot desenvolupar la literatura.
Si teniu ganes de passar una bona estona sense complicacions, us recomano Qui em vol fer mal? En gaudireu.  

7 comentaris:

  1. Que n'és, de complicat escriure novel.la negra! Tot ha de quadrar, el lector ho ha d'entendre però sense avorrir... És una gran tasca. Moltes gràcies per la ressenya, no coneixia l'autor!

    ResponElimina
  2. “Qui em vol fer mal” és un títol força suggerent i el fet que l’autor s’enfronti a un canvi de gènere és també un atrevit afegit per entrar, ple d’ entusiasme, en les pàgines de la nova novel.la de Xaver Vendeta.

    ResponElimina
  3. Pel que dius és engrescador. Moltes gràcies Anna Maria. Una abraçada!

    Marta Valls

    ResponElimina
  4. No el conec aquest autor, de moment el deixaré passar perquè no es pot amb tot.
    Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
  5. Curiós: no gaire bona com a noveŀla negra, però t'ha agradat moltíssim i t'ha enganxat totalment. Ja té aquestes coses la literatura.

    ResponElimina