dissabte, 29 d’agost del 2015

Ordres sagrades, de Benjamin Black



 
 
 

Ordres sagrades, publicada en català per Bromera, és la darrera entrega de la nissaga del forense dublinès Quirke, sorgit de l’esplèndida ploma de Benjamin Black, l’alter ego per al gènere negre del gran escriptor irlandès John Banville.
Com ja he comentat en altres ressenyes d’aquest autor, les seves novel·les negres no tenen res de típiques, ni de banals. De negre canònic en trobem molt poc. De fet, a mesura que avança la sèrie, el color negre es va diluint. Es va retirant gradualment per donar pas a una literatura profunda i transcendent, sense cap preocupació per l’acció o el dinamisme convencionals, que acosta indefectiblement Black a Banville, l’alter ego al titular.
A Benjamin Black no li interessen les investigacions policials a l’ús, les escenes de sang i fetge o les persecucions. Tanmateix, podem trobar investigacions i truculència en les seves novel·les, però mai no seran una finalitat en elles mateixes, sinó un mitjà, un instrument, per dir altres coses. L’autor irlandès pretén per damunt de tot reflectir la condició humana, la naturalesa de l’home, el seu patiment, les seves misèries, la seva profunditat interior. Per això crea personatges extremadament intensos i complexos, personatges que dubten, sofreixen, s’interroguen i ens interroguen. Black s’aboca a l’abisme de l’ànima humana com pocs autors actuals. Amb un detallisme inaudit i lúcid, que deixa perplex el lector per la seva penetració i encert.   
El marc també és vital en la nissaga de Quirke. Estem a la Irlanda supersticiosa, religiosa, hipòcrita i atàvica dels anys 50 del segle XX. Només en aquest escenari té sentit la sèrie, ja que la segona intenció de Black és parlar-nos del seu país natal, d’aquells escenaris bellíssims, on la pluja i la boira fan de mestresses amb la seva presència inalterable, i on tot és gris, provincià i pobre d’esperit.
La profunditat sociològica, històrica i psicològica de Benjamin Black resulta inqüestionable. És la de Banville, un dels millors escriptors actuals en llengua anglesa. No se’n sap desempallegar, per això les seves novel·les negres no s’avenen amb els codis ni les convencions. Són lentes, pausades, minucioses, extremadament detallistes en la descripció dels estats d’ànim dels personatges, femenins, masculins, pobres i rics. Del primer a l’últim. Si busqueu això, us encantaran.
En aquesta entrega, Black afronta un tema relacionat amb l’Església Catòlica que, per desgràcia, encara està de rabiosa actualitat. I, endemés, ens deixa amb un enorme interrogant obert que fa referència al protagonista. No sé si podré esperar massa temps a descobrir què passa.
Per cert, no puc deixar de dir que la traducció m’ha semblat molt bona. I no és fàcil reproduir la ploma rica, treballada, preciosista i excelsa d’un autor com Banville. N'estic segura. 

Que passeu un feliç dissabte, negrots
  
   

6 comentaris:

  1. No el conec i crec que m'agradarà. Així que queda anotat. ( Cap a la llista ). Moltes Gràcies Anna Maria !

    ResponElimina
  2. No he llegit res d'ell, però me n'has fet venir ganes! Gràcies!

    ResponElimina
  3. No n'he llegit cap d'aquest autor. Aquest el vaig comprar i m'havia oblidat que el tenia fins que vas comentar que l'estaves llegiint. Me n'has fet venir ganes.

    Àngels

    ResponElimina
  4. No he llegit res d'aquest autor...Potser aquesta és la ocasió per començar! Gràcies!

    ResponElimina
  5. Em sembla que ja et vaig dir en un altre moment que volia llegir aquest autor. Ho reitero. M'atrau molt el que expliques. Gràcies!

    ResponElimina
  6. No el conec jo tampoc. Miraré de posar-hi remei.

    Gràcies Anna Maria. Una abraçada!

    Marta Valls


    ResponElimina