Avui em ve molt de gust ressenyar
aquest llibre. Presenta alguns punts en comú amb l’antologia que l’any passat vaig
tenir l’honor de coordinar i que coneixeu perfectament. Em refereixo, per descomptat, a
Elles també maten, de Llibres del Delicte. Les coincidències més palpables rauen en dos fets: 1) són relats negres
i 2) són relats negres escrits per dones. Encara, a més a més, se n’afegeix una
altra (que fa il·lusió): Susana Hernández forma part, com a autora, de tots dos
reculls.
No cal reiterar, perquè n’he
parlat a tort i a dret, la importància que té, des del meu punt de vista, que apareguin noves antologies i llibres de
relats. Coneixeu de sobres la meva reivindicació del conte com a gènere de ple
dret. Per tant, ja d’entrada, qualsevol aportació em sembla extremadament
positiva.
Fundido en negro, que du el
subtítol Antología de relatos del mejor
calibre criminal femenino, consisteix en un volum format per 9 històries breus,
en castellà, coordinades per Inmaculada Pertusa Seva (catedràtica de Literatura
Hispànica de Western Kentucky) i publicades per l’Editorial Alrevés. La idea no
era només convocar un grup d’autores que es dediquessin al gènere negre, sinó també
la gràcia de reunir una sèrie de personatges femenins ja coneguts. És a dir, dones
escriptores i les seves protagonistes de ficció. Així, ens trobem amb les aventures
d’un seguit de policies o investigadores que ja formaven part del panorama
criminal hispànic. Entre d’altres, les noies de Susana Hernández, Míriam
Vázquez i Rebeca Santana; la famosa Petra Delicado d’Alicia Giménez Bartlett;
la ultrafeminista Lònia Guiu, de Maria Antònia Oliver; i la policia mig
alemanya mig espanyola Cornelia Weber-Tejedor, creada per Rosa Ribas.
Com us podeu imaginar, poquíssima
broma, negrots.
L’antologia no m’ha decebut, tot i
que, com és normal en un llibre que conté diversos textos, uns m’han agradat
més que uns altres. N’hi ha 7 que em semblen de molt bona qualitat i només 2
que fluixegen una mica. Cada autora s’ha cenyit, com havia de ser, a les
característiques pròpies de les seves protagonistes. Gairebé tots els relats es
poden adscriure, d’una manera o d’una altra, a la tipologia que coneixem com a
narrativa procedural (de procediment,
de seguiment de la investigació). Des d’aquest punt de vista, no hi ha relats
que resultin especialment sorprenents o que defugin els cànons del gènere, sinó
més aviat al contrari. Són típiques històries de detectius, d’investigadors, de
policies. Farcides de lesbianes, això sí. De pedra, m'he quedat.
M’ha cridat l’atenció, molt
favorablement, el text intitulat Un perro
llamado Úrsula, de Clara Asunción García. He de confessar que no coneixia l’autora,
però la seva ficció, fresca i dinàmica, a mig camí entre la tendresa i la més
absoluta negror, m’ha atrapat.
He gaudit molt amb el vessant màgic
i pseudoespiritual dels criminals de Rosa Ribas. El seu conte, intitulat Angelitos negros, té un inici brutal,
molt bo. La resta de la història conté detalls imaginatius i divertits (començant
pel títol) que no fan decaure en cap moment el seu component fosc.
M’ho he passat molt bé amb l’exercici
de cameo estil Hitchcock que du a
terme Susana Hernández, amb total desvergonyiment, a La ternura del jugador de rugby. Quan ho vaig llegir, no m’ho podia
creure. Aquests escriptors, el que fan per sortir en un llibre... Bromes a
banda, he de dir que, com que conec molt bé la seva parella de policies, em resulta
molt plaent tornar a les seves peripècies.
I, com no podia ser d’una altra
manera, he de destacar el conte Sin
tratamiento de cortesía, d’Isabel Franc. I quan dic “com no podria ser d’una
altra manera” no vull donar a entendre
que sigui el millor (no pretenc establir cap tipus de rànquing). Tanmateix, una
cosa resulta clara. Quan una història negra basa el seu toc final en un malentès
lingüístic, jo em sento obligada a esmentar-la especialment. Debilitat
(que no desviació) professional.
En resum: una lectura d’estiu
molt àgil, agradable i distreta. Recomanada, negrots.
Ui,ui,ui! Quines ganes! Alguna cosa em diu que servidora es posarà la gavardina de mudar i la pistola dels diumenges i sortirà pitant cap a comprar "Fundido en Negro".
ResponEliminaMoltes gràcies!
Em plau molt felicitar a totes les escriptores que participen en aquest projecte i espero que “Fundido en negro” sigui tot un èxit .
ResponEliminaGràcies!! M'han entrat moltes ganes de llegir el llibre!
ResponEliminaL'altra dia estava mirant el teu bloc i vaig pensar que aquest llibre tenia bona pinta. Vaig tornar després i ja no hi era i no me'n recordava del títol.
ResponEliminaAra estava buscant la manera de posar-me en contacte per tal que em diguessis quin llibre era i veig que ja l'has comentat. Fantàstic! El poso a la meva llista de dessitjos.
(Y) a la llista
ResponEliminaMoltes gràcies per les teues paraules, Anna.
ResponEliminaSalutacions! ;O)
Gràcies a tu. El relat m'ha agradat molt.
ResponEliminaEloi, sempre que entris i vegis que llegeixo un llibre, al cap de poc faig la ressenya. Per qüestions de feina, puc trigar un dia més o menys, però res més.
Gràcies a tots per passar per aquí. Estic segura que el llibre pot agradar a un públic molt ampli i divers.
L'estic llegint! Suposo que aviat en faré una ressenya jo també. De moment he trobat relats molt suggerents!
ResponEliminaSí, sí. Ja m'avisaràs quan l'escriguis. Jo no he volgut destapar res, com sempre.
ResponEliminaPerò sí que recomano el recull.
Dilluns passat vaig deixar un comentari que veig que no hi es. Més o menys deia això:
ResponElimina-Un bon llibre per endur-me de vacances,I tenir lectura varada.
MARTA VALLS
Molt interessant, i curiós que també sigui un llibre de relats negres escrits per dones. M'ha cridat l'atenció el que comentes del relat de Susana Hernández, l'hauré de llegir, i tant!
ResponElimina