dimarts, 7 de gener del 2014

Matar al marido, de Li Ang






Vaig descobrir la novel·la per casualitat en la secció de literatura criminal de la Llibreria Odessa de Barcelona. Em cridava l’atenció des de la lleixa i, com que jo encara no havia llegit cap mostra del gènere procedent d’Orient, em va semblar una bona ocasió per aprovar aquesta assignatura pendent. Poc em pensava en aquells moments que la novel·leta en qüestió (uso el diminutiu perquè es tracta d’un text breu, de només 173 pàgines) seria en realitat una obra de força volada, un descarnat testimoni de la situació que han viscut i viuen un gran nombre de dones a la Xina tradicional.

Li Ang, nascuda a Taiwan l’any 1952, és professora d’Universitat a Taipéi, experta en teatre i reputada escriptora. Ha conreat el relat breu, el llibre de viatges, l’assaig i la novel·la. Traduïda a més de deu llengües, es va formar als Estats Units i va rebre l’any 2004 la distinció de Chevalier de L’Ordre des Arts et des Lettres que concedeix el Ministeri de cultura de França.
Matar al marido, que aparegué publicada l’any 1983, està inspirada en un fet real. Va rebre el prestigiós premi United Daily News i la seva publicació va suscitar un gran enrenou a causa de la violència sexual i la crueltat emocional i física que traspua.


A mi em sembla un magnífic exercici literari. A un ritme de thriller trepidant, però sense deixar de banda el to espiritual i poètic que hom espera d’un text oriental, Li Ang confegeix un estremidor al·legat contra el maltractament físic i psicològic. I el millor del relat és la capacitat de l’autora per distanciar-se dels fets, per no caure en la sensibleria, el pamflet o el sentimentalisme excessiu. Actua com una observadora receptiva però imparcial que es limita a mostrar-nos, com si portés una càmera cinematogràfica al front, allò que veu.
M’ha interessat una afirmació que fa Li Ang en el pròleg de la novel·la. Ella diu:

No niego que abordé la redacción de Matar al marido con un buen número de ideas feministas en la cabeza: quería mostrar el destino trágico de tantas taiwanesas económicamente dependientes que vivían sometidas a los dictados e la sociedad china tradicional. Pero, a medida que iba escribiendo, noté que empezaba a preocuparme también de cuestiones más amplias, como el hambre, la muerte, el sexo... Lo cual me lleva a afirmar que el asunto primordial de cualquier obra de «literatura feminista» es, antes y después de todo, la naturaleza humana.    
L’aplaudeixo. Sempre he opinat que la violència, la tirania, la repressió, l’abús o la crueltat són pulsions que no admeten reduccionismes. Traeixen allò que els éssers humans som capaços de fer contra nosaltres mateixos, siguin dones, criatures, subordinats, pobles veïns, enemics ideològics, etc. etc. Tanmateix, tampoc no es tracta de negar el tracte vexatori sense precedents que el col·lectiu femení ha patit al llarg de la Història.

Matar al marido és un relat brutal i esfereïdor, però, en contra del que pugueu suposar tot llegint aquesta ressenya, ho és menys per allò que diu que per allò que, atesa la seva plasticitat narrativa, els lectors podem imaginar. Tanmateix, la intensa proximitat dels esdeveniments narrats no ha evitat que, com sempre em passa quan m’apropo a una obra procedent de l’Orient més llunyà (i n’he llegit unes quantes), m’hagi sentit aliena, immersa en un món incomprensible i estrany. I això que alguns defectes humans, com la maledicència i la hipocresia, són comuns a tots nosaltres. La maledicència i la hipocresia ˗també de les dones amb les altres dones˗ juguen un paper destacat en aquesta novel·la.
No hi ha gaire solidaritat, no som massa capaços d’empatitzar vertaderament amb el patiment dels altres. Les supersticions, les creences antigues, la por irracional, l’atavisme més pregon ens domina sovint. Allò que deia la mateixa autora. Per bé i per mal, la naturalesa humana.







13 comentaris:

  1. A mi també em pasa quan llegeixo un text escrit per algú de l'extrem Orient, que me'n sento aliena. Tot i així crec que la que resenes mereixarà un esforç. És fàcil de trobar?

    ResponElimina
  2. La veritat és que no ho sé. Jo suposo que sí, era allà a la lleixa de la llibreria Odessa i la vaig veure. Potser per Internet ho pots esbrinar.

    ResponElimina
  3. La novel·la sembla molt suggerent, i la cita que fas de l'autora m'ha agradat molt. Crec que és bo i sa que l'autor/a exposi les seves idees polítiques i socials. Potser em fico en un jardí, però jo penso que la literatura (i la negra especialment) són un magnífic vehicle per a exposar no tan sols la crítica social sinó també les opcions.
    (I per cert, t'agraeixo aquesta tipografia més generosa!).

    ResponElimina
  4. Com sempre, una magnífica ressenya, la possaré a la llista perquè és curta.
    Primer iré a la biblioteca, potser hi serà.
    Gràcies Anna, per tot!
    Tura

    ResponElimina
  5. Jo el que havia de dir sobre això, i si no he entès malament l'article, ho he dit aquí AQUÍ EL MEU COMENTARI A CAN FACEBOOK

    ResponElimina
  6. Vénen ganes de llegir-la.
    L'afegeixo a la muntanya de llibres pendents, que ja són molts més dels que podré llegir aquest any, em sembla, tot i que 173 pàgines ho posen més fàcil que 300 o 500.
    Gràcies,
    Albert

    ResponElimina
  7. No he llegit mai autors orientals, per tant no puc opinar amb connexament de causa, però no sé per que, mai n'he tingut la "necessitat".Algun dia potser ho faré .

    ResponElimina
  8. Jo si he llegit autors orientals que m’han donant molts bons moments, mai però d’aquest gènere. Miraré a la biblioteca abans d’anar a la llibreria. Gràcies !

    ResponElimina
  9. És una ressenya molt i molt interessant. M’engresca moltíssim, tant pel que dius que hi trobarem com pel que assegures que NO hi trobarem. Dius:“I el millor del relat és la capacitat de l’autora per distanciar-se dels fets, per no caure en la sensibleria, el pamflet o el sentimentalisme excessiu”. Gràcies, gràcies, gràcies.
    Les novel•les asiàtiques que he llegit m’ han agradat força encara que intento recordar si alguna era negrota, diria que no. De terror ja podeu pujar-vos de peu que no. Les pelis japoneses d’ aquest gènere m’aterreixen. Tot i així estic meditant si trenco una llança a favor del gènere de terror dins del món literari –hauré de fer una petició a les companyies energètiques perquè em facin una rebaixa ja que hauria de dormir amb la llum encesa. No albergo esperances –
    Agraïda.

    ResponElimina
  10. A mi també m'ha engrescat la ressenya... No descarto cercar-la i llegir aquesta novel·la.
    Gràcies!

    ResponElimina
  11. Una ressenya molt i molt bona. Força interessant el que comentes de la noveŀla, potser l'hauria de llegir. I a mi també m'ha agradat molt la cita de l'autora. Gràcies!

    ResponElimina
  12. Gràcies a tothom. No és una novel·la negra típica, ni de bon tros.
    De fet, no sé ni si és novel·la negra, però està molt bé. Totes les crítiques que he llegit sobre ella la deixen molt bé.

    ResponElimina
  13. Gràcies per la magnifica resenya.
    M'agraria molt llegir la novel·la, crec, que la podria entendre, tot i tenin cultures tan diferents.

    Carme Luis
























    ResponElimina