Les trilogies, si posseeixen certs
ingredients d’aquells que enganxen un ampli sector de públic, poden resultar extraordinàriament
rendibles. La gent entra en la història, fa seus els personatges i espera amb
impaciència la continuació. Li ho podríem preguntar (i ens donaria la raó) al
fantasma d’Stieg Larsson, que deu voltar pel més enllà emprenyat com una mona per
no haver pogut gaudir de l’èxit de Mil·lenium.
Una cosa similar (però sense més
enllà, déu no ho vulgui!) li passa a la Trilogía de Baztán de Dolores Redondo,
que va debutar amb El guardián invisible (em va agradar més, tot i que el final no em va entusiasmar) i
que ha continuat amb aquest Legado en los
huesos que ressenyem avui. No arrisco res si afirmo que, ara mateix, un
munt de gent està esperant amb delit la tercera entrega. I és que Redondo, que
sembla que hagi assistit a un curset intensiu d’allò que cal fer per tenir contents
els seguidors estàndard, s’ha llançat a la piscina i no s’ha estat de res. Dóna
a la gent allò que vol i tira milles.
I que consti que l’obra té moltes
coses positives, en especial el bon funcionament estructural i el ritme amè i
trepidant. Jo m’ho he passat genial, n’he gaudit força i també espero el tercer
lliurament. Ara bé, és innegable que cal posar-se una bena als ulls per ignorar
les excessives i gratuïtes concessions a la comercialitat que la novel·la
palesa.
Redondo fusiona el procedural amb
l’element sobrenatural i mític, com ja havia fet a la primera novel·la. Totes
les llegendes mitològiques i ancestrals de la Vall de Baztán troben ressò en
una ficció sòrdida i sagnant, amb uns personatges terribles, dignes de l’estil
més recargolat de les pel·lícules de Hollywood. Psicòpates que són la maldat en
persona, caníbals, violadors, inductors als crims més abjectes, ossos amunt i
avall, braços tallats, tombes i esglésies profanades. Tot envoltat d’una mena
de màgia atàvica que es barreja amb el real a partir de la imaginació d’una
autora que sap mantenir el suspens i la intriga de manera molt potent.
Tanmateix, la versemblança del
conjunt em sembla relativa. Hi ha aspectes que trontollen i que no puc revelar sense
convertir-me en una indesitjable spoiler.
El final extremadament previsible d’aquesta segona entrega està agafat pels
pèls. Ara Redondo ja té la trama exactament on volia. Ha situat els personatges
en el punt just del tauler, allà on tots sabíem que anirien a parar des de la
primera novel·la. Per desgràcia, el camí que han fet per arribar aquí no me l’acabo d’empassar. I no us ho perdeu.
Resulta molt més increïble tota la part realista que no la part purament
màgica, que funciona perfectament dins de la seva especial ficció.
D’altra banda, m’ha resultat
insofrible el cantó costumista de la novel·la que, endemés, incideix negativament en la construcció del
personatge principal. La dualitat contradictòria és inherent a l’ésser humà,
però tot té un límit. Un límit que Redondo ha sobrepassat amb escreix a l’hora
de donar vida a la seva protagonista. Tant, que comences a agafar-li una mica (o
molta) mania. Resulta exagerat, sobrer i ridícul el tractament que l’autora fa
de la maternitat recent experimentada. Insuportables els fragments sobre alletaments
i biberons, marits/prínceps blaus que semblen sortits d’un conte de fades,
jutges que sense més ni més estan enamorats de la “noia” com si fossin uns
adolescents, etc. etc. De Camilla Läckberg ja en teníem una. No en necessitàvem
una altra, Redondo.
Com he dit al començament, però,
l’autora sap molt bé què té entre mans. I és que aquestes coses agraden a molta
gent, permeten a un grup ampli de lectors sentir-se més identificats amb els
personatges i amb les qüestions que els preocupen a la vida. No és el meu cas, evidentment.
Que per veure canviar bolquers o fer biberons ja pujaré al pis de la meva veïna,
que acaba de parir.
Que passeu un bon dia, negrots.
Esperava la teva ressenya per decidir-me amb aquest llibre, però em sembla que em fa una mica de mandra. L'amor amb el príncep blau ja s'em va fer una mica empalagós a la primera i ara hi hem d'afegir biberons. De moment tinc molt per llegir i prefereixo altres coses.
ResponEliminaUna abraçada
Totalment d'acord amb tu, Anna. Esperava la teva ressenya perquè jo no ho hauria sabut explicar millor. La trama enganxa i sap mantenir molt bé la intriga, però alguns personatges no són creïbles: tant el marit/príncep blau, com el fidel col·laborador i el jutge enamoradís. El final també em va decebre, em va agradar més el de la primera part, tot i que hi havia coses estranyes (com els documents manllevats de la comissaria). Hi ha coses que les perdones perquè agraeixies els bons moments de lectura, però hi ha coses que no s'agafen ni amb pinces. Jo no li he agafat un excés de mania a la prota, però em recorda excessivament a una princesa, el nom de la qual m'estalvio, però que tots sabeu qui és. I ja no parlo de l'alletament perquè ho hem anat comentant al Facebook.
ResponEliminaLectura entretinguda, però això sí, cal posar-se la bena als ulls, com mol bé dius.
Carai! Quina ressenya... Moltes gràcies, Anna Maria!
ResponEliminaEstava dubtant si enganxar-m'hi o no però després de llegir-la em sembla que buscaré alguna cosa més interessant...
Bon 2014!
Ashfield
Rapidament, ki demano als tres Reis d'Orient.
ResponEliminaUna abraçada i un petò Anna <3
La teva informació, Anna, és temptadora, la tindre molt en compte a l’hora d’escollir el meu proper llibre.
ResponEliminaHavia seguit els teus comentaris al facebook sobre la lectura d'aquesta noveŀla, per tant ja tenia una mica d'idea de per on aniria la ressenya. Això de fer el que cal fer per tenir el seguidors contents i les concessions a la comercialitat em fan treure foc pels queixals. I cada dia abunden més dins la literatura. Manca d'integritat, en dic jo. En fi, si hi afexim els biberons i etc, no, gràcies. Tot i que no dubto, pel que ens comentes, que la noveŀla té els seus punts positius.
ResponEliminaGràcies!
No he llegit aquesta novel·la ni l' anterior, però la veritat és en tinc ganes i ara més: m' encurioseix contrastar les meves impressions amb el teu criteri. Però ja saps que sovint comento que la pila de llibres per llegir és més alta que aquesta humil lectora. Tot i així, la ressenya val molt la pena.
ResponEliminaAgraïda.
Amb el munt de llibres que tinc a la cua em sembla que prescindiré d'aquest... Darrerament arrisco poc, i les teves ressenyes m'ajuden molt!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, per la magnifica resenya, jo també en tinc molts a la cua, aquest el deixarem passar.
ResponEliminaUna abraçade
Carme Luis
Estic casi completament d,acord amb el que dius de la Dolores Redondo. Pero per exemple, el tema del ritme en va semblar lent i sense cap tipus de sensacio de ser trepidant.
ResponEliminaVers la part "realista" he de dir que a mi em va semblar una copia mal feta (adaptada per a les senyores que els hi agrada aquesta escriptora) d'en Thomas Harris i "El Silencio de los corderos": El Director de la clinica de la mare era el Dr.Chilton, la propia mare una mena de Lecter etc, etc. Personalment a mi la part criminal va semblar molt poc dura, poc documentada i amb poca sang i fetge: tot massa suau per ser una novel.la sota el segell de "negra".
Em sembla tot plegat un "boom" comercial i que ara toca novel.la negre com fa un parell d'anys va tocar de novel.la sado(Grey). I tota la rao: estava de bolquers i xumets fins els nassos! Molt infantil tot!
Estem d'acord, Anònim (qui ets? m'agradaria més saber-ho) en quasi tot, com tu dius.
ResponEliminaA mi sí que em sembla que hi ha truculència (cadàvers desmembrats de criatures, cementiris i esglésies profanades, braços tallats, suïcidis a tort i a dret, comentaris sobre sacrificis humans). Home, si això no és truculent, ja no sé què pot ser-ho!
Pel que fa a la resta, d'acord. Jo no volia ser tan explícita parlant de la mare i del psiquiatre per no revelar res, però sí.
Molt infantil tot, exactament.
Ara, la lectura es fa passadora, jo no m'he avorrit.
No ho llegeixo per que ja tinc el llibre i no en vui fer una "pre-idea"
ResponElimina