Paradójicamente, los
detractores más implacables de las novelas policiales suelen ser aquellas
personas que más se deleitan con su lectura. Ello se debe, quizás, a un
inconfesado prejuicio puritano: considerar que un acto puramente agradable no
puede ser meritorio.
Amb aquesta explícita citació de Jorge
Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, escrita amb motiu de la presentació de la seva
col·lecció de novel·la negra “El séptimo círculo” l’any 1945, vaig inaugurar el
meu article intitulat La novel·la negra
catalana actual: la bona salut d’un gènere.
L’article, que vaig compondre ja
fa quasi dos anys (les publicacions acadèmiques són així de lentes) i que, per
tant, he hagut de revisar i actualitzar abans de la publicació definitiva, ha
aparegut en el núm. 101 de la Revista Els Marges, el corresponent a la Tardor
de 2013.
Que una revista com Els Marges,
de les més erudites i reputades del nostre panorama acadèmic i cultural, m’encarregués
un article sobre un gènere com el “negre”, és una notícia molt bona. La seva solvència
contrastadíssima i el seu nivell d’exigència garanteixen no només la volada de
la meva feina, sinó també que alguna cosa s’està bellugant en les altes esferes
de l’Acadèmia, entre (alguns) dels estudiosos més importants de la filologia catalana. Sé del cert que fa uns anys (no gaires) això hauria estat impensable.
Per tant, crec que ens hem de
felicitar tots plegats. Estic animada i motivada perquè m’adono que, encara que
sigui molt a poc a poc, estem començant a recollir els fruits de la feina que,
amb constància i sense defallir, uns quants bojos idealistes ens hem proposat.
Ja sabeu: convèncer la nostra societat (editors, periodistes, mitjans de comunicació,
llibreters, lectors i erudits) que
la literatura de gènere mereix tant respecte com qualsevol altra. I que, per
tant, ha de ser motiu d’estudi al mateix nivell que la resta de manifestacions
literàries de la nostra tradició, diacrònicament i sincrònica.
Ja va aparèixer un altre article
meu en el núm. 281 de la Revista de Catalunya, La novel·la negra catalana del segle xxi: mirall
del passat, del present i del futur, tal com us vaig anunciar aquí.
Per tant, penso que, definitivament, quelcom està fent camí.
Per tant, penso que, definitivament, quelcom està fent camí.
Aquí podreu trobar el web d’Els Marges, on s’informa de l’article, i navegar una mica pels seus continguts,
extremadament interessants.
Acabo aquest post amb la reproducció
de l’abstract del meu text:
L’article proposa una aproximació, estrictament sincrònica i eminentment descriptiva, al panorama actual de la narrativa criminal en català. D’una banda, pretén funcionar com un punt de partida de treballs posteriors. De l’altra, intenta desterrar prejudicis envers un gènere tradicionalment considerat “menor” i contribuir a la normalització del seu estudi a casa nostra.
L’article proposa una aproximació, estrictament sincrònica i eminentment descriptiva, al panorama actual de la narrativa criminal en català. D’una banda, pretén funcionar com un punt de partida de treballs posteriors. De l’altra, intenta desterrar prejudicis envers un gènere tradicionalment considerat “menor” i contribuir a la normalització del seu estudi a casa nostra.
La batalla continua, negrots.
Tots els objectius atractius comporten dures batalles. Endavant que ho estàs/esteu aconseguint. Una abraçada!
ResponEliminaFelicitats per tu i tots els que tant feu per la nostra literatura.
ResponEliminaEstic molt contenta. L'enhorabona! ! MARTA VALLS.
ResponEliminaLes meves felicitacions per la publicació de l'article. És necessari que es reconegui aquest gènere literari i les passes que esteu seguint per tal que s'estudiï a les universitats, és una gran notícia.
ResponEliminaL'enhorabona !
Bona feina, Anna. Molt bona feina.
ResponEliminaFelicitats, Anna Maria !!!! Una altra passa de gegant.
ResponEliminaMe n'alegro moltíssim que una revista com Marges en faci ressó.
Cada dia més negres!!!!
Una abraçada
En comptes de granets de sorra les teves aportacions ja són de camió cisterna. És extraordinària la feina que fas, o que feu uns quants,i que aquesta feina comenci a donar fruits.
ResponEliminaFelicitats!
Àngels F.
Una gran enhorabona (un cop més)! La feina que fas per a la nostra literatura (i no només la negra) és impagable; t'ho dic amb el cor a la mà.
ResponEliminaMoltes Felicitats Anna, la feina que fas, no te preu, Moltíssima energia, per seguir endavant, amb la literatira catalana i el gènere negra.
ResponEliminaCarme Luis
Felicitats, Anna!!
ResponEliminaLa lluita continua, i cada vegada som més els "soldats"!! Quan hi ha la qualitat que té el gènere a casa nostra tot és una mica més fàcil!
Endavant!!
Moltíssimes gràcies a tothom! Continuem!
ResponEliminaAnna, he tingut ocasió de llegir aquest teu treball publicat a Els Marges i l'he trobat molt interessant. El repte d'engrescar un sector d'afeccionats que mantenen el costum de llegir en castellà, en mi ja l'heu aconseguit. També he après una paraula nova, anagnòrisi, no l'havia sentit mai.
ResponEliminaUna abraçada.
Àngels F.
Me n'alegro molt, Àngels. Ja veig que ets molt aplicada, si ja has llegit l'article.
ResponEliminaCelebro tot el que em dius. Per a això estem lluitant, estimada.
Sí, el terme anagnòrisi no pertany, òbviament, al lèxic comú, però és un terme de teoría literaria que, quant a l'aplicació pràctica, és tan vell com la literatura. Només cal pensar en el pobre Èdip.
De fet, és un terme que prové del m´no clàssic. Per si algú no el coneix, l'aclarirem aquí:
En el teatre grec i llatí, reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, la qual cosa dóna a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç.
Moltíssimes gràcies.