Amor de lluna plena
Retruny el vent del nord i fa estremir les bigues, les portes, les finestres. La casa és un ens viu amb so de fusta vella.
M’arriba amb nitidesa la crua remor dels arbres, però no hi ha veus d’ocells. Ni tan sols parla l’òliba.
M’aboco dins la nit com qui mira l’abisme, indolent, extasiada, i veig els ratpenats retallats en la fosca contra el cercle de llum del fanal solitari. Elegants siluetes en vols vertiginosos, buscant insectes vius al bell mig de l’oratge.
Puc mirar més enllà, però tan sols hi ha ombres. I aquells vampirs de nit, curulls d’indiferència.
Quan ell pica a la porta, ja fa temps que l’espero. Ens mirem sens parlar, ànima contra ànima. M’acullo lentament a l’escalf del seu pit. Amb tendresa, una ungla em recorre la cara.
El contemplo amb desig. Té ulls grocs de bèstia humana. I tremola la nit, i tremolen els arbres. I ressona un udol, avall de la muntanya.
Malgrat la brevetat del relat, lentament, a poc a poc, és va fent esfereïdor. Podria ser el fragment d'una bona novel.la negre
ResponEliminaÉs una història d'amor!
ResponEliminaQue macu Anna, puc sentir com respira, sempre tan trist, l'home llop, gran amic nostre !!
ResponEliminaCarme Luis
Una història molt tendre... Una nit de lluna plena... i un bonic amor. L'home llop ha esperat un més per gaudir-ne...
ResponEliminaMARTA VALLS
Meravellós!
ResponEliminaEnhorabona
Molt bé, Anna Maria; molt apropiat per aquestes dates que sempre solem buscar contes, refranys, llegendes...
ResponEliminaNo sé si podré dormir aquesta nit, perquè també xiularà el vent...
Una abraçada
Els instants d'excitació previs a la primera cita... i en el marc perfecte d'una nit de dissabte amb tots els elements despertant els sentits. De ben segur cap dels dos oblidarà l'inici d'una relació tant especial.
ResponEliminaGràcies pel regal.
Et desitjo una feliç i esfereïdora Nit d'Ànimes. ^_^
Fabulós, m'ha agrada't molt
ResponEliminaQue bonic, Anna!
ResponEliminaMoltes gràcies!
He llegit ara el teu relat, amb el vent udulant i la llar de foc encesa, amb tots els meus animalons al voltant... i ara que es fa fosc tan aviat...la teva història d'amor ha posat la cirereta que faltava!
Una abraçada!
Ai Anna quina meravella !! la nit de lluna plena, la caricia d'una ungle a la cara i una història d'amor diferent...preciós ! Bona nit de diumenge, Tura.
ResponEliminaPreciós! I no hem d'oblidar que n'hi ha messos amb DUES LLUNES PLENES. M'agraden aquestes històries d'amor.
ResponEliminaBona nit.
Per mi es una poetica reflexió d'amor i soledat. Molt ben escrita.
ResponEliminaUna abraçada
Tal com comentàvem l'altre dia, no cal escriure 500 planes per a fer literatura.
ResponEliminaJo he pensat que era la veu de la Caputxeta Vermella.
Això és molt bona confitura!
ResponEliminaSalutacions!
Lluís, en aquest cas no era la Caputxeta, però podria haver-ho estat. De fet, tinc un relat començat en aquesta línia (més llarg).
ResponEliminaGràcies a tots.
Vladi, si el vols per al teu potet de bona confitura, cap problem.
Roser, gràcies per passar per aquí. Ho has vist molt bé. És una història d'amor, però sobretot de solitud. De fet, lliga amb altres relats que he escrit, que van en la mateixa línia.
ResponEliminaTinc tot una línia de llops i homes llops.
Que "curtet aquest regal", (egoistament m'haguès agradat que fos mes llarc)
ResponEliminaEts la "perdiciò" dels negrots com jo.
I tant que es una novela d'amor, fins i tot la caricia a la galta i l'udol del llop.. sembla que ho hagi viscut.
Gracies Anna.
Una abraçada.
Mercè
Anna, feia dies que no em passava per aquí... Masses! M'ha encantat el teu relat, de veritat! Tens talent! Gràcies per compartir-lo.
ResponEliminaMoltes gràcies. Un petonet.
ResponEliminaL'he llegit ara, fa besarda .
ResponElimina