En la segona sessió del passat dia 3 i aprofitant el
marc idoni de la Biblioteca La Bòbila, Jordi Canal ens va acostar a la
col·lecció “La Cua de Palla” i a allò que
va representar per a la difusió del gènere negre en llengua catalana (tant amb
títols d’autors de casa nostra com amb obres foranes traduïdes al català).
Per als lectors d’aquest bloc no és un tema nou, ja
que l’hem tractat en diversos articles i cròniques. Només cal que aneu a les
etiquetes, pitgeu el nom d’en Jordi Canal o de l’Àlex Martín Escribà i ho trobareu
tot. Recordeu que ambdós són coautors d’una obra de capçalera per a l’estudi de
la història editorial del gènere a Catalunya: La Cua de Palla: retrat en groc i negre,
que es presentà a la mateixa Biblioteca el dia 12 de novembre de 2011.
Tanmateix, sí que és possible que, per a alguns dels
assistents al curs, les explicacions d’en Jordi (sempre clares i precises) resultessin
noves. La fundació de la col·lecció el 1963 (va sobreviure fins el 1970), la
ferma aposta d’homes com Manuel de Pedrolo i Xavier Coma, les magnífiques
cobertes de Jordi Fornas, les dificultats de mantenir viu el projecte, la posterior
recuperació temporal amb les “Seleccions de la Cua de Palla”, el sorgiment de “La
Negra” de La Magrana (dirigida per Jaume Fuster). Per acabar amb els problemes per
tirar-ho tot plegat endavant (qüestions editorials i econòmiques, com sempre) fins
arribar a la inclusió de la majoria de novel·les negres en català dins de
col·leccions generalistes, amb la conseqüent dispersió que això suposa.
Jordi Canal també va fer referència a la problemàtica de
la traducció. Vam tornar a parlar de l’argot en llengua catalana, de la
necessitat de revisar les traduccions a mesura que passa el temps (evidentment,
el llenguatge varia constantment i la traducció, per tal que resulti creïble i
arribi al lector, s’ha d’actualitzar). I també vam recordar que, actualment, l’Editorial
Alrevés ha encetat l’engrescador projecte de la Col·lecció de novel·la negra en
català Crims.cat (dirigida per Àlex Martín Escribà).
Arribat el torn
de paraules, algun dels alumnes (amb el castellà de llengua primera) va
explicar que s’havia aproximat a la lectura en català gràcies a “La Cua de
Palla". Això, quan ho sents, no deixa de resultar força gratificant.
Per acabar aquest article, us deixo amb un enllaç especial. La commemoració que ha fet TVE de Catalunya dels 50 anys d’Edicions 62. En el reportage, evidentment, no hi podia faltar una bona referència a “La Cua de Palla”. No us ho perdeu.
Que passeu un bon dissabte. Demà més, negrots.
Espero que comercialitcen les publicacions de "La cua de palla" a València. No et creuràs que em va passar dimecres, vaig anar a València, necessitava comprar llibres nous, i en buscava algun del Jordi de Manuel o del Sebastià Benassar, i no en vaig trobar enlloc, tot eren escriptors nòrdics (estic tipa de trobar-me la Camilla Lackberg per tot arreu). !! Vull novel.la negra en català !! i d'escriptors nostres !!
ResponEliminaÉs una situació repetitiva i trista. Jo n'estic fins al capdamunt.
ResponEliminaPel que fa a La cua de palla, no s'està reeditant, que jo sàpida.
Deus voler dir Crims.cat.
TOTA LA COL.LECCIÓ DE LA CUA DE PALLA, LA TINC A CASA EL MEU GERMÀ... ELS HE LLEGIT I GAUDIT QUASI TOTS, ENCARA QUE FA MOLTS ANYS...
ResponEliminaESTARIA MOLT BÉ QUE LA TORNESSIN A REEDITAR, SEGUR QUE HI HAURIA MOLTS "NEGROTS" JOVES QUE LA DESCOBRIRIEN.
UNA ABRAÁDA... MARTA VALLS
Veurè després el reportatge, ara m'en vaig al Super a omplir la nevera. És l'hora ideal perquè no trobes gent.
ResponEliminaSaps que molta gent desconeix la característica de la Bóbila, com a biblioteca amb més llibres negres d'Espanya? em va deixar encantada.
Una cosa que no vaig dir d'en Poe, perquè em semblava massa: TINC LAS SEVES NARRACIONS EXTRAORDINÀRIES, TRADUÏDES AL FRANCÈS PER UN ALTRE DELS MEUS PREFERITS: CHARLES BAUDELAIRE!
I, perquè no parla mai ningú d'en Becquer? Potser perquè els seus relats són més de por que negres?
És una llàstima que "La cua de Palla" no es pogués tirar endavant; un projecte tan magnífic, sempre els maleïts diners; el video és molt llarg; demà el veure tot amb tranquilitat. Moltes gràcies Anna, estic aprenent un munt de coses, bona nit,Tura.
ResponEliminaMolt Interesant Anna, i magnific el viseo de l'enllaç dels 50 anys de Edicions 62, quans records, molt entrenyable.
ResponEliminaGràcies
Carme Luis
Gràcies, Anna!
ResponEliminaVaig llegir alguns títols de la Cua de Palla.
I ara estic enganxada al gènere escrit en català
Gràcies a tots els que fan possible que poguem gaudir de totes aquestes publicacions en la nostra llengua!
Una abraçada!
Recordo que hi havia gent que va començar a llegir en català amb La cua de Palla, tal com explica aquest alumne que li va passar. Quant a Crims.cat, ja saps que els desitjo molta i molta sort. Gràcies per l’article!
ResponElimina