dijous, 10 de novembre del 2011

Presentació d'Un intrús a l'estany, de Joan Marcé



Ahir dia 9 de novembre, a les 19.30 de la tarda, va tenir lloc a Proa Espais la presentació barcelonina de la primera novel·la de Joan Marcé, Un intrús a l’estany. Un acte inusitadament breu i casolà, agradable i planer, on l’autor va estar acompanyat de bons amics i família. Per a mi va resultar una presentació una mica sui generis (i suposo que per a altra gent), atès que l'encarregada de tirar-la endavant no fou cap personatge relacionat amb la literatura, sinó la cuinera Ada Parellada.
No em pregunteu el perquè. Penso en  qüestions d’amistat o similar. El cert és que Parellada va saber mostrar-se molt simpàtica, però va parlar de cuina més que de literatura i, és clar, a mi (per més que m’ho vaig passar bé), em va xocar una mica. Haig de dir, però, que ens va obsequiar amb uns bombons boníssims.
Sembla que el llibre (que jo ja tenia fent cua a la meva lleixa i que espero llegir en breu) posseeix un vessant d’entreteniment molt clar. Format thriller, amb alguns tocs de ciència-ficció (sense marcians, com va dir l’autor) i amb una significativa dosi d’acció. Marcé s’endinsa en el món de la genètica per confegir una ficció que, segons van insistir els qui ja l’han llegit, t’enganxa des del primer moment.
Al final, copeta de cava i signatura de llibres. Joan Marcé va signar el meu, òbviament. Em va semblar una persona agradable i crec que encara no tenia clar que avui pagaria el peatge d’aquesta crònica. Des d’aquí li desitjo que tingui molt d’èxit. I que es prepari, que després vindrà la ressenya.
Fins ben aviat, negrots.  


5 comentaris:

  1. Sí que ho és d'interessant, potser perqué part de la trama, desprès de 1ª part, passa en uns indrets, molt coneguts per molta gent d'Olot i de Banyoles...ara el llibre, a mi personalment, m'agradat. Tura.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb tu, va ser curt i curiós, i els bombons bonisims. Però com que jo estic llegint el llibre, puc dir que enganxa molt. De moment estic fasinada per la història. Esperarem la teva opinió.

    ResponElimina
  3. No he llegit res d'aquest autor.
    Potser ara és el moment d'acostar-me a la seva literatura.
    Gràcies per la crònica!
    Petonets!

    ResponElimina
  4. Hahaha! Molt bo això de la cuinera. Ves, ben original un thriller de ciència ficció presentat per una persona que parla de cuina. Un toc surrealista que té la seva gràcia. Estaré a l’aguait per quan publiquis la ressenya.

    ResponElimina