Dones amb poder (segona part)

Bé, negrots, torno a ser aquí per reprendre el discurs de l’anterior article, la crònica de la sessió d’Elena Losada als Juliols de la UB. Us ve de gust? Som-hi, doncs.

Durant la transició, amb Vázquez Montalbán i el seu Pepe Carvalho, la novel·la criminal es va dignificar, però no va arribar a cristal·litzar, com en altres indrets, de manera consolidada. A la dècada dels 80 trobem algunes escriptores pioneres –Lourdes Ortiz, Maria Antònia Oliver, Maria Aurèlia Capmany–, que van fer incursions dins del gènere. Ortiz va escriure una novel·la, Picadura mortal, que va arribar a ser prou coneguda. Però és a partir dels 80 que les dones irrompran amb força en l’univers de la narrativa criminal.

El corpus emprat per Losada com a base per a l’estudi de “les dones amb poder” inclou Alicia Giménez Bartlett, creadora de la famosa Petra Delicado; Rosa Ribas, mare de la policia mig alemanya mig espanyola Cornelia Weber-Tejedor; Mercedes Castro; Maruja Torres (com a narradora que ha escrit una obra negra per pur divertiment) i Teresa Solana, de la qual ja us n’he parlat molts cops i que ha inaugurat amb Negres tempestes la sèrie de la sotsinspectora dels mossos d’esquadra Norma Forester.   

El paper femení dins la ficció criminal és el reflex de l’evolució de la dona en la societat, com també ho és el simple fet que tantes dones escriptores es dediquin (arreu dels països occidentals) al cultiu d’un gènere que, com vam dir ahir, havia estat tradicionalment un reducte masculí.

Com a conseqüència, comencen a aparèixer personatges femenins en rols de poder: jutgesses, policies, detectives, fiscals. En general, no abunden massa les detectives privades (Losada no va esmentar la Kinsey Millhone de l’americana Sue Grafton, un exemple d’aquesta professió) i considera que es desenvolupen més habitualment en el si de l’administració pública. Segurament és cert perquè, com tots sabem i ella va apuntar, encara a hores d’ara la discriminació de gènere és superior a l’empresa privada. En qualsevol cas, aquests personatges solen treballar en ambients d’homes, on moltes vegades han de refermar repetidament la seva posició.  
 

Amb tot, les dones continuen essent les víctimes perfectes. El paper de víctima ha estat moltes vegades representat per dones, nenes o jovenetes. Violacions, abusos, maltractaments, violència de gènere, segrestos. Losada diu que hi ha molts exemples de dones esquarterades a la història de la literatura (i en la realitat). Ho considera “la cosificació de la dona”.

En canvi, no abunden les assassines i menys amb violència. Ja sabem que, quan matem, les dones som molt més sibil·lines. Ho fem amb verí o similar (millor no tacar massa, que després toca netejar). Això també ha anat canviant i cada vegada trobem més personatges femenins com a responsables dels crims. Jo crec que, tot i que l’estudi de Losada ho demostra amb escreix, les dones que cometen malifetes també existeixen. De vegades, de manera tan refinada com, simplement, des de la inducció. 

La conferenciant també va esmentar un tema que em va semblar molt interessant: la dicotomia entre la maldat/culpabilitat i la justícia, que sovint no van pel mateix camí. Aquest raonament, que tots hem fet en repetides ocasions tant com a lectors de ficció com, naturalment, com a membres d’una societat plena d’incongruències, el trobem en l’obra de la mallorquina Maria Antònia Oliver, de la qual ja us n’he parlat en altres ocasions. Oliver va crear la detectiva (la primera en català) Lònia Guiu. A la novel·la de 1985 Estudi en lila (observeu l’al·lusió feminista del títol), el mal es deslliura del càstig per aquest motiu. No explicaré res més. Convé llegir-la, però Losada creu que les novel·les d’Oliver són obres de força densitat, novel·les de tesi que es plantegen despertar la consciència social envers la violència de gènere. Lònia Guiu no és en ella mateixa una dona violenta, malgrat la seva professió (ni tan sols no sap què fer amb la pistola).  

    

 Bé, i amb aquesta inquietant imatge, us deixo per tal que reflexioneu. Ho sento. El tema dóna per molt. Necessitarem un tercer article.

Bona nit, negrots (i negrotes, buf).