HatTrick és una novel·la negra d’ambient futbolístic publicada l’any 2008, guanyadora del Premio Marca de Novela Deportiva. No es tracta d’una gran obra, però palesa la destresa indubtable del seu autor, Andreu Martín, ben conegut per tots nosaltres.
En un cert to d’acidesa continguda, Martín crea una ficció al voltant del segrest d’una gran estrella del futbol. Ambientada en una ciutat desconeguda, que podria ser qualsevol ciutat de l’Estat, i narrada en primera persona per un dels personatges implicats, la novel·la va de bons i de dolents, de narcotraficants sense escrúpols i de prostitutes forçades. Hi apareix tot un univers de passions humanes prou real, malgrat que la trama no sembli gaire versemblant en alguns moments i estigui força amarada de la imaginació de l’autor.
A mi, indefectiblement, m’ha recordat el segrest de Quini, que recordo perfectament. Els mitjans de comunicació, l’angoixa de l’opinió pública, les hipòtesis que anaven sorgint. Tot això i molt més, en un llenguatge proper i àgil, apareix perfectament recreat a HatTrick. Tal vegada és precisament el domini de la llengua i dels seus registres, així com la sorprenent incorporació de l’argot de les classes populars colombianes, allò que funciona millor a la novel·la. Per molt que hom no acabi d’entendre res quan els personatges colombians es comuniquen entre ells (és una hipèrbole que em permeto, no patiu, perquè gràcies al context no hi ha cap problema de comprensió).
A HatTrick, malgrat la temàtica, no hi manca una certa tendresa. Encara que posi damunt la taula molts dels defectes de la nostra societat, no es tracta d’una novel·la càustica, sinó d’una ficció agradable de llegir, adreçada a un públic ampli. Molt ben travada, posseeix una bona dosi d'acció d'inspiració clarament cinematogràfica.
També convé afegir que, endemés, pot fer les delícies dels afeccionats al futbol.
Bona tarda, negrots.
A mi el futbol no em diu res, però les històries de l'entorn són un bon colobrot. I si a més les explica l'Andreu Martín, diversió assegurada. I visca l'Agné!
ResponEliminaSegur que serà una història distreta per a llegir una bona estona. Gràcies per la teva crònica
ResponEliminaBé, tan divertida com altres novel·les d'ell no ho és, però sí distreta.
ResponEliminaAh, i, evidentment, visca l'Agné.
Combinació de policies i futbol? Té tots els números per triomfar en $$$$, no?
ResponEliminaSi a més a més està ben escrita, com dius, doncs endavant! Gràcies per la recomanació!
I com di la Maria. Visca l'Agné!
l'Andreu Martín... no n'he llegit més des de l'època: just de 25 anys ençà, que em bevia tota cosa negra-policíaca que em caigués a l'abast. (fins i tot l'havia fet servir per fer dictats, juntament amb el de Jaume Fuster!!!)
ResponEliminaEn general m'agrada llegir les novel·les de l'Andreu Martín. Segur que aquesta no em decebrà.
ResponEliminaGràcies!!