El mòbil del crim (II)

Feia força dies que teníem aquest article pendent, negrots, i avui he trobat un petit forat en la meva atapeïda activitat per poder-lo escriure.

Si recopilem allò que vam dir, recordareu que vaig marcar tot un conjunt de premisses que convé diferenciar d’entrada a l’hora de definir els motius per matar. No és igual la màfia i el crim organitzat que el crim d’una persona qualsevol que no viu l’ambient de la delinqüència. No és igual aquell que mata amb el cap clar que la persona que arrossega un problema mental. I tampoc no és igual qui assassina amb premeditació que qui ho fa en un rampell inesperat.

També vaig considerar que hi havia 4 mòbils bàsics, al voltant dels quals oscil•laven la resta: l’amor, l’odi, la revenja i els diners. Continuo pensant el mateix, però vull aclarir una sèrie de qüestions que vau apuntar en els vostres encertats i amables comentaris.

Alguns vau intervenir afegint els mòbils relacionats amb el poder, amb la religió, amb la fam, amb l’estètica, amb els jocs de rol o amb la gola. I, evidentment, teníeu raó. Tanmateix, jo penso que, tret del tema del poder (que en alguns casos sí que està desvinculat de les qüestions econòmiques i representa un mòbil en ell mateix), la resta no deixen d’estar lligats a les pulsions bàsiques. De fet, fins i tot diria que la revenja també és un submòbil, perquè es mata per revenja, però aquesta ha de venir motivada per quelcom relacionat amb els sentiments o desigs de base, l’amor (gelosia, enveja, traïció), l’odi (ídem), els diners i, afegirem, les ànsies de poder.

Si parlem de religió o de jocs de rol, sens dubte estem encaminant-nos cap a l’odi i el fanatisme. La creença en quelcom fins a límits extrems, comporta en ocasions la desviació del comportament. Si algú arriba a empassar-se que la religió pròpia o el joc de rol que està jugant són més importants que la vida humana, o odia a mort o s’ha trastocat. Per tant, anem a parar a les premisses i pulsions de les quals parlo des del començament. Val la pena recordar que, en el primer article sobre els mòbils, ja vaig advertir que volia anar a l’arrel fonamental dels mòbils per matar, no als centenars de motius concrets que ens podem trobar pel camí.

En aquell moment, em va quedar pendent parlar dels diners, de les causes econòmiques. Són tan velles com l’home. Intentar tenir el que tenen els altres, intentar viure millor, intentar amassar una fortuna... diners, diners, diners. La cobdícia i l’avarícia han estat tradicionalment al capdamunt dels mòbils criminals. Aquesta ànsia de l’home, juntament amb el desig irrefrenable de manar i dominar, sembla consubstancial a l’espècie. Quantes batalles i guerres i conflictes i morts per sol fet de conquerir, de sotmetre, d’imposar, de posseir! En aquest punt és quan, a voltes, s’imbriquen el poder i els mòbils econòmics, perquè, sovint, poder i diners es donen irremissiblement la mà.

No sóc gens religiosa, però m’he criat com tots vosaltres dins de l’entorn paleocristià. Per tant, és impossible abstraure-se’n totalment. Per això no em sembla del tot inadequat concloure aquest article (ja massa extens per a un bloc) consignant que, no debades, els 7 pecats capitals són els que són. En ocasions, només en ocasions, també la doctrina catòlica l’encerta una mica. Per això, tal vegada podem tancar amb aquesta llista final: Luxúria, gola, avarícia, peresa, enveja, ira i supèrbia. Agrupant-los com vulgueu, fet i fet acabem dient el mateix.

Que passeu bon dia, negrots.