Feia molt de temps que no compartia amb vosaltres, negrots, algun dels contes que m'agraden. En relació amb el tema tocat altres vegades de l'eterna joventut, avui us remeto a aquest breu relat anònim, pertanyent a la tradició europea, que, si bé no es pot considerar de terror, a mi em genera una inquietud que Déu n'hi do.
Espero que us neguitegi tant com a mi.
Fins ben aviat.
VIVIR PARA SIEMPRE
Una dama comía y bebía alegremente y tenía cuanto puede anhelar el corazón, y deseó vivir para siempre. En los primeros cien años todo fue bien, pero después empezó a encogerse y a arrugarse, hasta que no pudo andar, ni estar de pie, ni comer, ni beber. Pero tampoco podía morir. Al principio la alimentaban como si fuera una niñita, pero llegó a ser tan diminuta que la metieron en una botella de vidrio y la colgaron en una iglesia. Todavía está allí, en la iglesia de Santa María. Es del tamaño de una rata y una vez al año se mueve.
Malgrat la seva brevetat, esgarrifa llegir-ho.
ResponEliminaAix que angoixant. Buf...
ResponEliminaFa poc vaig visitar l'Església de Santa Maria. No va ser fàcil d'obtenir el permís per accedir a la cripta de les relíquies. Una vegada allà baix, malgrat fixar-me molt, no vaig poder apreciar ni el més mínim moviment dins de l'ampolla.
ResponEliminaNo sabia que només es movia una vegada l'any!
que fooooooooort... una mica fa present (què dic una mica: del tot!) el "retrat de dorian grey" de mestre Wilde, temàticament parlant, però pel que fa al ritme i a la figuració, purament al llenguatge, s'hi situa a les antípodes.
ResponEliminael trobo boníssim.
Que quedi clar que no vull viure eternament. Nooooooooo! C. Poblet
ResponEliminaVeig que sí, que us inquieta. Jo també el trobo boníssim.
ResponEliminaI jo també!
ResponEliminaFantàstic! M'encanta!!!!!!!!!! és genial!
ResponEliminaCompte amb el que es desitja!
ResponEliminaOstres! He intentat imaginar-me dins l'ampolla...així eternament!
ResponEliminaÉs curiós que la pengessin en una església! Potser un museu seria més adient!
El conte és molt curt, però fa pensar molt!!