Un any de crims

Malgrat que em sembla impossible, avui es compleix el primer aniversari d’"A l’ombra del crim".
A causa de l’obstinada insistència de la Maria i d’en Manel, que no paraven de dir-me que estaria molt bé que tirés endavant un bloc de literatura negra, vaig acabar cedint (la gran quantitat de feina que sempre tinc era l’obstacle que jo hi veia). Tanmateix, com que sóc dèbil i el tema m’entusiasma, digué que sí.
Durant el primer cap de setmana de setembre, la maquinària es va posar en marxa. Calia trobar un nom suggerent per al futur bloc. Així que vaig obrir una mena de consulta popular entre els meus amics.
Van arribar contribucions molt diverses. Unes més poètiques, d’altres més truculentes. Cadascú hi deia la seva. Finalment, si no recordo malament, vam aconseguir una fusió satisfactòria entre els suggeriments de la Lurdes Estruch, d’en Jordi Gomara i el meu propi (si m’equivoco, sisplau, prego la vostra correcció). I “A l’ombra del crim” va començar a agafar forma. La primera cosa: els lectors us convertíreu, per una analogia lingüística que no té res a veure amb qüestions de contingut, en “negrots”.

Avui, dia 6 de setembre de 2010, he comprovat astorada que, un any més tard, he aconseguit penjar ni més ni menys que 145 entrades. 145!!!! (entre articles, ressenyes, notícies, relats, reflexions). I això que tenia feina!
El cert és que no puc negar que em feu sentir molt motivada. Quan passen uns dies que no escric res, començo a notar un pessigolleig estrany. Una mena de veueta interna que em diu: “Anna, Anna, que el bloc negrot et crida...”. I allà que hi corro. He confegit els textos a totes hores: al matí, a la nit, en trajectes de metro, viatjant en cotxe, de matinada. Moltes vegades solament eren un pensament, una idea agafada al vol i aparcada en els magatzems mentals fins a trobar el moment d’arribar a les tecles de l’ordinador. En d’altres, es tractava de temes prou documentats o notícies que m’han caigut a les mans i m’han semblat interessants. He intentat conjuminar l’actualitat del gènere (tant ressenyant les obres com fent-me ressò dels esdeveniments específics) amb les històries clàssiques, els articles literaris, els textos de creació i la ficció (no exempta d’humor) al voltant de la compulsió llibresca.

M’agradaria pensar que, malgrat el caire lúdic, divulgatiu i lleuger del bloc, també he aconseguit un mínim nivell de rigor en l’anàlisi de les qüestions més serioses i literàries, combinant allò que, sense cansar (espero!), pugui resultar d’interès per a tots els negrots, un públic bastant divers.

La veritat és que tot el mèrit es troba a les vostres mans, estimats. La fidelitat, el bon humor i els comentaris m’han omplert d’il·lusió i m’han esperonat a continuar dia a dia.
Per això us convido a celebrar plegats aquest aniversari.

Aixequem la copa (de sang, potser?) i brindem per “A l’ombra del crim”.

Això només és el començament...

Moltes gràcies per ser-hi, negrots.