Parlant de mèdiums: una col·laboració de Jordi Canals

El meu amic Jordi Canals, escriptor i home d'inquietud i sapiència artística i cultural, col·labora avui personalment amb aquest espai. En Jordi és fidel negrot i sempre ens ofereix els seus interessants i amables comentaris. Arran de l'article on us vaig recomanar el relat Mèdium, de Pío Baroja, em va dir que ell s'havia hagut de documentar sobre el tema perquè en una de les seves novel·les, L'herència del bruixot, hi apareix el personatge d'un mèdium.

Total, que li vaig demanar que ens en fes cinc cèntims. I aquí teniu la seva explicació. Espero que us resulti interessant, negrots.

La lluita del mèdium amb les condicions socials és directe i conscient. El seu esperit revolucionari és molt fort. La seva motivació bàsica en la vida és fer tot el que és al seu abast per a canviar les creences malenteses sobre el espiritisme. La seva tragèdia és que, a vegades, no troba el canal per on discorren les energies de què disposa i només fa que llançar-se contra els molins de vent. El mèdium considera que la tradició social de la seva època és a punt d’estimbar-se per complet, però els seus somnis sobre la civilització del futur oscil·len, de manera alternativa, entre l’esperança i el més enllà.

Heus aquí una de les situacions que ens podem trobar en el relat de la doctrina espiritista:

Tothom ha sentit parlar dels esperits dolents, per això a la primera reunió la inquietud domina l’ambient. En les sessions el rostre del mèdium s’il·lumina mentre evoca a la coneixença interna del client o germà com es diu habitualment. Aconsella que no s’oblidin de l’esperit protector que és el que, en definitiva, dóna els consells a través de la consciencia de cadascú. El mèdium es val de les persones que l’envolten. El mèdium, que actua d’intermediari, implora la protecció dels esperits bons, en nom de tots els assistents, a l’espera que acudeixin per a lluitar contra els malèvols i aplacar la seva ira. Adverteix que la intel·ligència no desapareix desprès de la mort, sinó que segueix evolucionant en un medi que no està condicionat per l’espai ni pel temps i que pot manifestar-se als germans que són a la reunió a través seu. Continua dient que no hi ha mort per a l’ànima, que es transforma en esperit tractant que es manifesti en aquell moment.

De cop i volta, tots s’uneixen en una sola veu per a cridar “Creiem, creiem…” Desprès d’una llarga estona invocant els esperits, el mèdium estableix comunicació amb un dels bons esperits amb voluntat d’ajuda, parla amb ell i el posa en comunicació amb el germà que és a la reunió, frasejant molt lentament les paraules. La veu cavernosa del mèdium tremola mentre branda el cap emetent sorolls estranys. A partir d’aquí, els sentiments del que busca comunicació amb un familiar o amic mort, es desborden.

Bibliografia: El libro de los espíritus. Allan Kardec

Nota: Us he enllaçat la informació sobre el llibre d'en Jordi per tal que us ho pogueu mirar, conèixer millor l'autor i també saber més coses de L'herència del bruixot.