dimarts, 22 de juny del 2010

Una de distopies: Bradbury, Huxley, Orwell i el futur present



No fa massa dies us vaig anunciar que em ballava pel cap la idea de confegir un article sobre Ray Bradbury, incentivada per dos fets no relacionats entre ells però coincidents en el temps (Llei de Murphy dixit). D'una banda, la circumstància d'estar escrivint una crítica cinematogràfica sobre Fahrenheit 451 per a la meva secció mensual "Fora de Cartellera" de La lluna en un cove. D'una altra, la menció en una intranscendent sèrie de televisió d'una altra obra de Bradbury, L'home il·lustrat (un clàssic que jo no posseïa i que em vaig afanyar a comprar en la darrera compulsió de la FNAC, com ja sabeu).
El cas és que vaig pensar que, en un bloc on la temàtica negra, de terror, fantàstica, de misteri, etc. n'és la protagonista, no podien faltar les obres mestres d'una literatura futurista que, malgrat dur l'etiqueta de "ciència-ficció", també pot resultar decididament aterridora.
Així, em va semblar que resultaria prou interessant un recorregut al voltant del concepte de "distopia" (o utopia negativa) en la narrativa de les darreres dècades. Prenent com a punt de partida la novel·la de Bradbury, vaig adonar-me de la necessitat d'establir-ne la relació amb dos títols igualment imprescindibles: Un món feliç, d'Aldous Huxley, i 1984, de George Orwell. Ambdues novel·les les vaig llegir fa anys i ambdues em van causar una profunda impressió. Van deixar una marca indeleble en el meu bagatge personal i en el meu llenguatge (soma, Gran Germà, Alfa +, Epsilon -). És a dir, referències bàsiques d'ús habitual.


Els tres autors van compartir gran part de la seva vida, situada al bell mig del segle XX: Aldous Huxley: 1894-1963; Georg Orwell: 1903-1950; Ray Bradbury, nascut el 1920. Aquest moment històric, enmig de la Guerra Freda i després del daltabaix que la Segona Guerra Mundial va representar a tots els nivells, afavorí el desencant i la incertesa envers el futur. Només cal recordar la por constant generada per les dues grans potències a un imminent enfrontament nuclear.
Fahrenheit 451, Un món feliç i 1984 són obres absolutament inquietants, novel·les distòpiques, que anuncien la utopia negativa d'un esdevenidor on l'ésser humà ha perdut la seva llibertat. Aquest és el tret principal que les uneix. La plasmació d’una societat anòmala i fosca on l’Estat manté un alt nivell d’intervencionisme per tal de controlar el pensament i la vida de la població. A Fahrenheit, amb la persecució incansable i sense excepcions dels llibres i dels seus defensors. A 1984, amb la presència del Gran Germà que tot ho observa, que tot ho sap, que no deixa espai per al desenvolupament personal. A Un món feliç, amb la fabricació en sèrie dels individus, en una societat absolutament estratificada: en aparença tot funciona, però en realitat tot està previst i controlat.
Us n'adonareu que el tema no és banal. Resulta obvi que no puc tractar-lo com es mereix en un espai com aquest. Però penso que hem de mantenir obert el canal envers aquesta literatura que, emprant els recursos dels gèneres de gran èxit, palesa de manera clarivident les grans preocupacions de l'home modern.
A les tres obres hi priva la fal·làcia d’una imatge irreal i idíl·lica creada pels dominadors, que s'oposen i prohibeixen  sense aturador tot allò que fa trontollar l’ordre preestablert que han imposat. No pot existir res que faciliti la llibertat d'acció i, sobretot, de pensament, sigui al preu que sigui (la droga o les pantalles enormes de televisió, per exemple, solen usar-se per controlar el cervell humà). La cultura, els llibres, la iniciativa, la intimitat, l'amor, el sexe: conceptes anihilats de la vida humana pel perill que representen i amb la finalitat de controlar i suprimir la llibertat.
És curiosa la capacitat predictiva dels tres autors. Abans de la globalització, abans d'Internet, abans de la omnipresència i del poder il·limitat dels mitjans de comunicació, ells ja ho van escriure. Com tres Jules Verne del segle XX, van recollir les inquietuds de la gent i les van transformar en magnífiques novel·les plenes de simbolisme i d'imaginació. Pàgines capaces de generar el terror més pregon, més ancestral. El terror a la pèrdua de la pròpia identitat.
Per això en parlem avui aquí. I per això les recomano vivament si és que algú de vosaltres ha comès el terrible error de no haver-les llegit encara. Afanyeu-vos a fer-ho, negrots. Us aviso. Abans no sigui massa tard.

20 comentaris:

  1. El Gran Germà et vigila, Villalonga. I quina foguera que faria l'altre amb la teva prestatgeria negra.

    ResponElimina
  2. Has pensat que una distopia podria ser una utopia a descobrir des de la negativitat de la novel·la en qüestió?
    No és cap distopia, potser més aviat una utopia, però molt singular per l'època en què va ser escrita: Erewhon, de Samuel Butler. Si no l'has llegida, potser una joia en mans d'una professora de literatura.

    ResponElimina
  3. A la primera pregunta, és interessant pensar dues coses. A partir de la negativitat, com ho podriem redreçar utòpicament? I el que tu dius, per als "dolents", una distopia és una utopia, no?
    Pel que fa al Butler, n'he sentit a parlar, però haig de confessar que no l'he llegit. M'ho apunto, Jo.

    Maria, el mateix pensava jo (això de la foguera de la meva biblioteca) quan escrivia la crítica. Quin calfred!

    ResponElimina
  4. Recordo quan vaig llegir “Un mon feliç” de l’Aldous Huxley. Vaig tenir la impressió que les utopies poden portar-nos a una realitat tan dramàtica com mai no havia cregut. Llegir utopies em fa témer per un món que podria enfrontar-se a problemes inquietants. Llavors, arribo a la conclusió de la conveniència de retornar a una societat no utòpica menys perfecta i mes lliure.

    ResponElimina
  5. Bé, les utopies són per definició la concepció imaginària d'un ideal. Per tant, en principi són bones. Per això aquí parlem de distòpies. El contrari.
    Tanmateix, és cert que tot plegat ens enfronta a la nostra fragilitat, indiviual i col·lectiva.

    ResponElimina
  6. Hola, Anna Maria!!

    Avui el tema és seriós. Les tres obres em van impactar molt. Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula Fahrenheit 451 i encara un calfred va recórrer la meva espinada en algun moment.

    També hi ha un altre llibre: "Nuevos Dioses" d'Alberto Vázquez Figueroa, que quan el vaig llegir de joveneta em va impressionar molt. No sé si l'has llegit; la temàtica és la de la clonació humana. També crec que va ser un altre il·luminat.

    Fa por, em fa por aquest gust que li troba l'home a jugar a ser Déu... penso que no pot portar a res de bo.

    La llibertat és un preu que no estic disposada a pagar per res del món!!

    Petons, Anna Maria!, gràcies per recordar-nos aquestes obres imprescindibles.

    ResponElimina
  7. De res, Teresa. Evidentment, el tema és seriós. L'article en realitat només el sobrevola, lògicament. Però sí que pretén fer que la gent que no les ha llegit, ho faci.
    Per cert, que curiós que fa poc veiessis Fahrenheit, coincidint amb el fet que jo escrivís la crítica.
    Les coincidences, com deia Jung.
    Petons, Teresa.

    ResponElimina
  8. Jo recordo especialment "Un món feliç" i també em va impactar força.

    Una mica en la línia distòpica que tractes, estaria la novel·la Logan's Run escrita por William F. Nolan y George Clayton Johnson. Aquest llibre va ser publicat al 1967 i tracta sobre una societat futurista tancada sota una cúpula on els seus habitants havíen de morir a l'arribar als 30 anys.
    Jo no l'he llegida, però he vist la versió cinematogràfica de 1976, amb Michael York i Peter Ustinov.

    Com sempre, m'ha interessat força el teu article, felicitats!

    ResponElimina
  9. Gràcies, Elies.
    Estic contenta perquè aquesta vegada molta gent està fent suggeriments.
    D'això es tracta. Me'ls apunto.

    ResponElimina
  10. EL GRAN GERMÀ T'AGUAITA...

    no hase falta desir nada más.

    IO

    ResponElimina
  11. Sabia tan cert com hi ha sol i lluna, que diries això, gran germà.

    ResponElimina
  12. Aquí estem nosaltres perquè això no passi. A vegades sembla impossible mantenir la torxa de la llibertat. Internet és una eina que encara no està sota el seu control total... És d'agrair que tu ens recordis el tema. De moment, la independència del nostre país i alliberar-nos de l'estaca espanyola és un dels meus objectius.

    ResponElimina
  13. Gràcies, Narcís. Tant de bo es pugui tirar endavant i no sigui utòpic aquest somni també. Cal lluitar i no oblidar res.

    ResponElimina
  14. els he llegit tots 3 de fa anys. boníssims. (i això que tinc ben poca tirada per la ciència ficció i/o derivats!)

    ResponElimina
  15. però aquests tres són "paraules majors" (infumable calc lingüístic). Són novel·les universals que estan per damunt del concepte de ciència ficció, diria jo. Han marcat per sempre més el pensament occidental, com a mínim. Sobretot, diria, "1984" (peça clau d'un escriptor clau) i "Un món feliç", molt avançada al seu temps, com una mena de premonició (cèlules mare, fecundacions in vitro, ingenieria genètica, etc. etc.).

    ResponElimina
  16. Bon apunt!
    Obres de capçalera, una hora o altra s´han de llegir.
    Fins i tot una editorial porta el nom: edicions de 1984.
    L´adaptació de Fahrenheit al cinema em sembla molt bona.
    Imma

    ResponElimina
  17. És veritat. Aquest mes surt la meva crítica a "La lluna en un cove". És de Truffaut, un mestre.
    Gràcies pel teu comentari, Imma.

    ResponElimina
  18. Trobo molt encertat que et refereixis a aquestes 3 noveŀles. No només pel seu indiscutible pes dins de la literatura, sinó també perquè cadascuna a la seva manera ens presenta un aspecte important d’un possible futur. O no tant futur, perquè en certa manera ja hi hem arribat, a tots tres futurs alhora. Potser no de la mateixa manera que es descriu en aquestes noveŀles, però sí en essència. Espero que entenguis què vull dir; en un comentari no puc elaborar gaire. I no tinc temps! I ben segur que això de la manca de temps ho entens molt bé.
    No et deixo comentaris a tots els articles perquè no dono abast entre una cosa i l’altra, però els vaig llegint tots (un article teu no es pot perdre) i els vaig votant. De fet, els voto tot just quan els publiques, abans de llegir-los (he, he). Ja sé que seran bons i vull que guanyis en aquesta categoria. Encara hi ha força esperances, si més no ets entre els 5 primers (jo no hi ha manera que pugi del número 10, quan aconsegueixo uns quants vots, els altres de més amunt ja n’han aconseguit més encara). Molta sort, el teu bloc se la mereix!
    Petons,
    Shaudin

    ResponElimina
  19. Gràcies, Shaudin. Jo també et voto sempre!
    També t'agraeixo molt que t'agradin tant els meus articles.
    Pel que fa a aquests tres llibres, evidentment sí, ja hi hem arribat a aquest futur. Per això l'article s'intitula "i el futur present".
    Són obres de qualitat indiscutible i de lectura indispensable.
    Un petó ben fort,
    Anna

    ResponElimina
  20. Com és que re-publiques aquest comentari dels 2010? Jo he llegit tots tres llibres fa anys. I la pel-li de Truffaut em va agradar molt. Saps que li vaig fer d'interpret per un amic periodista? En Truffaut era molt educat i molt professional a l'hora de donar les seves respostes: a poc a poc i parant per que jo pugués traduïr sense problemes les seves paraules.

    ResponElimina