Els amants, de John Connolly

L'única novel·la de John Connolly que havia llegit fins ara era Els turmentats, dues entregues abans d'Els amants, el darrer lliurament de les aventures del detectiu Charlie Parker. Me la van recomanar dos negrots alhora, la meva amiga Maria (àmpliament coneguda pels seguidors del bloc) i el meu cosí Ramon. I van encertar, perquè m'ho vaig passar força bé. Entre ambdós títols, Connolly publicà un altre llibre, Els homes de la dalla, que suposo també integra la misteriosa història del personatge. Tanmateix, no puc garantir-ho, perquè no l'he llegit. Sigui com sigui, Els amants (no patiu) és una obra suficientment ben contextualitzada per tal que qualsevol la pugui seguir de manera independent.

El relat de l'autor irlandès (va néixer a Dublín, malgrat que la ficció novel·lesca es desenvolupi als Estats Units) es troba a mig camí entre la pura literatura negra i les esgarrifoses històries de fets sobrenaturals. L'estil narratiu, però, dota de realisme i versemblança la part més fantàstica, de manera que converteix en plausible tot allò que Connolly pretén explicar.

Comprendreu que, amb aquests antecedents, no vulgui desvetllar (aquest cop menys que mai) el contingut de la novel·la. Us puc assegurar, però, que resulta molt distreta i curiosa, barreja sui generis (com he indicat) de la tradició criminal, la literatura de terror i els relats fantàstics. Tot ambientat, amb cadència ben dinàmica, en l'Amèrica actual.

Sense una gran innovació pel que fa a la trama terrorífica, Connolly recrea un ambient prou gòtic, enigmàtic i esglaiador. Reformulant certs tòpics que tots coneixem, aplicant-los a un context de policies, crims horripilants, conspiracions de silenci i secrets pregons que provenen del passat, aconsegueix mantenir alerta l'atenció del lector fins el final.

Un final que...

Bé, no puc afegir gaire més. Aquesta ressenya esdevé necessàriament més curta que d'habitud, però és que, amics negrots, tinc els llavis segellats.

Fins ben aviat.