Avui vull recuperar les recomanacions d'autors clàssics, una mica oblidades darrerament -no per voluntat de fer-ho, sinó per excés de feines diverses- en aquest bloc. M'agrada, com ja sabeu, desvetllar aspectes no gaire tractats d'escriptors de tota mena. Aquesta nit li ha tocat el torn a un autor per a mi excels, creador insigne de personatges tan inoblidables com els entranyables Max Estrella i Latino de Hispalis de Luces de bohemia (obra superba). Malgrat que és molt més conegut pels seus "esperpentos", Valle Inclán fou un autor prolífic i fecund, que, com molts dels seus contemporanis, també va conrear la narrativa breu.
Us enllaço una història que no pot tenir un títol més explícit, El miedo (pitjar aquí), i que conté un munt d'ingredients ben adequats: calaveres, sepulcres, esglésies, ombres, cruixir d'ossos... per no parlar d'un final que no s'escapa de plasmar el vessant més ridícul i grotesc de la condició humana.
En fi, negrots, suposo que amb aquest avançament no us hi podreu resistir. Animeu-vos i no deixeu de llegir el relat. No és gaire llarg i paga la pena. A tots els efectes, una petita joia literària.
I tant! "Luces de bohèmia" és una obra excelsa, que vaig tenir el plaer de llegir en veu alta a l'institut, tot interpretant el magnífic Max (que no és sinó un "alter ego" d'Edgar Poe, Charles Baudelaire, i segur que d'ell mateix, de Valle Inclán).
ResponEliminaHola,
ResponEliminaGràcies pel conte. L’havia llegit quan estudiava a la universitat, però ja no el recordava gaire. M’encanta con escriu Valle-Inclán; tanmateix, trobo que aquest conte no fa por, bé, no a mi. Parlant de Valle-Inclán, per a mi el seu text més aconseguit és Tirano Banderas; l’has llegit? Paga la pena.
Al bloc Col.lectius Literaris de Catalunya he trobat un article sobre la por que és força interessant:
http://collectius-literaris-catalunya.blogspot.com/
Una abraçada,
Shaudin
Sí, sí. Ho he llegit tot. Quan vaig fer Hispàniques i al llarg de la vida. Aquest conte, efectivament, no fa por. O sigui, comença amb l'esperança que farà por, i acaba remarcant grotescament la covardia del capellà. Però crea un clima fantàstic.
ResponEliminaA mi personalment sempre m'ha agradat més "Luces de Bohemia". Com que jo sóc Latino de Hispalis i en Manel el meu Max Estrella...
Per fi he llegit el conte, Anna Maria!!
ResponEliminaHe de reconèixer que la llengua de Cervantes és preciosa quan està tan ben escrita com en aquest relat....
El conte llegit així no fa por... però en el seu context crec que sí que en fa. Us imagineu l'església mig a les fosques, amb tot d'ombres, silenci... remors de precs..i el soroll de la calavera...!!!
Enyoro aquell programa de la tele, Estudio 1, on feien obres de teatre clàssic... m'ho passava pipa!! Aquest conte ben representat pot fer la seva impressió...
Petons i gràcies per l'oportunitat de llegir un gran clàssic!!
Teresa
Gràcies a tu per no fallar mai. I sí, és veritat que el castellà ben escrit és preciós.
ResponEliminadéu n'hi do el compte aquest del Valle Inclan...he.he.he...com que unes serps eehh...bona idea...m'ha agradat molt..i quina destresa de llenguatge!!!
ResponElimina