divendres, 5 de gener del 2018

Seràs un dels nostres, d’Ariadna Herrero




Seràs un dels nostres, la primera novel·la negra d’Ariadna Herrero, és el títol número 26 de l’Editorial Llibres del Delicte. Es tracta d’un text de lectura plaent, amb una intriga travada i ben construïda, que s’endinsa en una qüestió poc freqüent dins del conjunt de la nostra narrativa de crims, tant en català com en castellà. Em refereixo al tema de les sectes, que estem molt acostumats a veure en les pel·lícules americanes, però que no gaudeix aquí de gaire presència. Aquest únic motiu ja atorga a Seràs un dels nostres un interès singular, perquè posa damunt la taula una xacra social que no sembla existir: si no se’n parla, és com si no passés. Però no és veritat. Fa un parell d’anys vaig poder assistir a una xerrada sobre el tema, amb la presència d’un mosso d’esquadra especialitzat en sectes, i recordo haver quedat astorada de tot allò que es cou d’amagat al nostre voltant. 
El món de les sectes és un món sòrdid i tenebrós, que atempta directament contra la llibertat individual, que ens aboca a l’inquietant idea de l’anul·lació de la personalitat i que demostra la vulnerabilitat de l’ésser humà. No resulta agradable d’afrontar, perquè també ens parla de la nostra feblesa com a societat. Una societat que permet que existeixin i es desenvolupin circumstàncies tan extremes, és una societat malalta. Individualment i col·lectivament malalta. Ariadna Herrero ho reflecteix molt bé. Dóna vida a un entramat imaginari i el porta a l’extrem, però el basteix amb versemblança, de manera que aconsegueix atrapar-nos en la lectura i fer-nos patir.    
La novel·la no és complaent. I el seu final ho demostra. L’autora no pretén atorgar-nos seguretat, no pretén oferir-nos un antídot per no caure en cap trampa sectària. Al contrari. Allò que a l’autora li interessa és fer-nos saber que en la vida real existeixen indrets i mons similars al que descriu, per més “de pel·lícula” que puguin semblar. És cert que la secta que s’inventa la fa arribar al límit, però intueixo que Ariadna Herrero s’ho ha passat de meravella forjant la trama i no ha perdut mai de vista, malgrat tot, que estava fent ficció. Posant al servei del llibre tot el seu imaginari, ens ha presentat un text que no passa desapercebut. Personalment, he trobat a faltar aclarir una mica més les motivacions econòmiques dels líders de la secta, que a Seràs un dels nostres resulten secundàries i, en canvi, són les que sovint tenen més pes en la vida real. Però això només és un petit detall, perquè, no ens enganyem, cada secta és cada secta i cada líder és cada líder. I això sí que ningú no ho pot discutir. 
Espero que gaudiu de la lectura del llibre. I que demà passeu un feliç dia de Reis, negrots.


    

2 comentaris:

  1. Per què darrerament tots els premis els guanya el Puigpelat aquest?

    ResponElimina
  2. El Puigpelat aquest és un molt bon escriptor que té un nom. Es diu Francesc.
    No sé quins premis ha guanyat darrerament, però sí que sé per què ha guanyat el Memorial Agustí Vehí, ja que jo he format part del jurat. L'ha guanyat perquè la seva novel·la és molt bona, la millor de totes les que s'hi han presentat, amb escreix.
    I en qualsevol cas, aquest post no va del Francensc Puigpelat. És una ressenya de la novel·la de l'Ariadna Herrero, "Seràs un dels nostres". I és d'això que hem de parlar aquí.

    ResponElimina