Estic molt contenta perquè acabem l'any amb una agradable notícia. El somriure de Darwin ha estat guardonada amb el segon premi a la millor novel·la negra de l'any 2017 en el certamen que organitza la revista Llegir en cas d'incendi. Per a mi, és un premi amb molt de valor. En primer lloc, perquè els altres 4 més votats són gent molt coneguda, de la talla de Denis Lehane (el guanyador) o de Benjamin Black.
Però no només per això. El motiu principal té a veure amb que són uns premis on han votat els lectors. I ho han fet sense cap llista prèvia. És a dir, la gent ha entrat i ha votat el que ha volgut. I això és enormement gratificant. Gent que ha llegit la novel·la, l'ha triat entre totes les altres que pugui haver llegit i ha fet l'esforç d'entrar a votar-la. Us estic molt molt agraïda.
Però no només per això. El motiu principal té a veure amb que són uns premis on han votat els lectors. I ho han fet sense cap llista prèvia. És a dir, la gent ha entrat i ha votat el que ha volgut. I això és enormement gratificant. Gent que ha llegit la novel·la, l'ha triat entre totes les altres que pugui haver llegit i ha fet l'esforç d'entrar a votar-la. Us estic molt molt agraïda.
Penso sincerament que és també una bona notícia en general, enmig de tants autors estrangers. I també penso, i permeteu-me dir-ho, que els meus personatges, sobretot en Max i en Darwin, s'ho mereixen. No puc parar de pensar, en aquests dies de fred i celebracions, en tants i tants Maxs i Darwins que no tenen on anar, que no tenen què menjar ni on dormir.
VAGI PER ELLS.
Enhorabona, Potato! Ja te l’havia donada però hi torno. T’ho mereixes, i molt més.
ResponEliminaEm dol molt la situació dels Darwins. Llàstima que no existeixi el país de Mai on dur-los, com va fer l’Anna a Més enllà... Que a països del primer món hi hagi Darwins és una vergonya molt grossa.