El mal que m'habita, de Pasqual Alapont

Amb la feinada que tinc, en gran part vinculada a l'Any Pedrolo (tot i que no només, evidentment), no disposo de temps per escriure les ressenyes com a mi m'agrada: detallades, treballades i al meu nivell d'exigència propi. No obstant això, tampoc no puc deixar de comentar, encara que sigui breument, els llibres que valen la pena. Sento que no m'ho podria perdonar. Per això avui us recomano vivament la lectura d'El mal que m'habita, de Pasqual Alapont, darrer premi València Alfons el Magnànim de Narrativa.   

El mal que m'habita és una ficció engolidora, una teranyina de misteris familiars que es va desgranant de mica en mica en la consulta de la psiquiatra protagonista, Laura, mentre tracta d'una mena de brot psicòtic un cosí del seu exmarit. El punt de partida no és original, de fet es tracta d'un lloc comú del gènere d'intriga: de bojos i de psiquiatres en tenim un munt a la història de la literatura i del cinema. Tanmateix, el plantejament, el fluir de la història, el final que impacta, la versemblança dels personatges i la intel·ligència i rigor del text captiven des de la primera pàgina.

Tot llegint la novel·la, el món recreat esdevé d'una coherència indubtable, sobretot pel que fa a l'aprofundiment en la psicologia dels personatges, en el seu interior més pregon. Confesso amb un cert rubor que no coneixia Pasqual Alapont, però a partir d'ara s'ha convertit en un autor que mai més no permetré que em passi per alt. 

Feliç dilluns, negrots.