Tal com vam acordar fa uns dies, continuo consignant aquí -tot i que succintament- les novel·les de Manuel de Pedrolo que vaig llegint o rellegint. Ara ha arribat el torn d'aquesta breu meravella, L'inspector fa tard, que m'he empassat avui, dia plujós de manteta i gata, d'una sola tirada.
L'inspector fa tard és un text de 1953, carregat d'una inigualable intensitat in crescendo, que unifica la intriga pròpia del gènere amb la indagació profunda al voltant de la naturalesa humana i la intel·ligent reflexió sobre les desigualtats socials, els límits del bé i del mal, el sentit de la culpa, la por i la fatalitat. Molt psicològica, aconsegueix que ens identifiquem amb el personatge protagonista fins a límits insospitats, de manera que acabem vivint les darreres pàgines amb un neguit increïble.
D'altra banda, acostar-nos a una novel·la d'aquells anys sempre comporta un plaer afegit, el de comprovar com han canviat els nostres costums, la nostra manera de viure, els nostres valors, la nostra ciutat. La lectura esdevé una delícia per molts motius. Paga moltíssim la pena.
Per tant, negrots, repeteixo que cal recuperar Pedrolo, que l'any que ve farà 100 anys del seu neixement. No us en penedireu.
M'has fet entrar ganes de rellegir-la. A més m'ha cridat l'atenció la portada. És la mateixa que jo tinc, en una edició de tapa dura del Cercle de Lectors
ResponEliminaA mi em va encantar El mecanoscrit del segon origen (sí, típic i tòpic). Però des de llavors que no m'he atrevit a agar res més de Pedrolo per no llegir alguna cosa "dolenta". No ser si aventurar-me amb aquest que tu ressenyes. O me'n recomanaries algun altre?
ResponEliminaEns llegim!
També tinc aquesta edició del Cercle. Ara l'he rellegida dins la trilogia...
ResponElimina