M’he liquidat en poques hores els Contes de terror publicats per la jove Editorial Apostroph i gestats en el marc del I Festival de Literatura de Terror de
Torrebesses, al Segrià. L’octubre passat, quatre autors catalans es van recloure
en el seu Castell-Palau per emular la cèlebre tancada de Villa Diodati (Suïssa)
l’estiu de 1816. Se’n complien dos-cents anys i la celebració de l’efemèride va
semblar una bona ocasió per recrear a petita escala aquest esdeveniment, importantíssim en la història literària universal,
del qual van sorgir l’immortal Frankenstein
o el modern Prometeu, de Mary Shelley, i l’inici de la ficció de vampirs amb
El Vampir, de Polidori. Com veieu, el repte dels nostres escriptors no era
menor: trobar la inspiració per escriure cadascun, exactament com va succeir a
Diodati dos segles enrere, un relat de terror. En aquest cas relacionat amb el
poble de Torrebesses i el seu castell, de terrífica i llarga tradició.
No negarem que es tractava d’una empresa
ambiciosa, però també divertida i ocurrent. Els nostres autors ‒Emili Bayo,
Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín‒ s’ho van passar molt bé. I van complir. Tots ells van
escriure el seu relat. Ara, aquests relats ens arriben reunits en un llibre, i
us asseguro que paguen moltíssim la pena.
Les quatre històries són terrorífiques, però diametralment
diferents. El concepte del terror és molt ampli i així ho demostren els textos.
Més clàssics els de Bayo i Marín (des del punt de vista de la por tradicional,
aquest és el més canònic, fins i tot amb un regust del segle XIX); més vinculat
a la història real el de Fernández, amb justícia poètica inclosa; més híbrid i
distòpic, amb tints de ciència-ficció, el de Jordi de Manuel. Com us podeu
imaginar, no revelaré cap secret, sobretot perquè el recull acaba de sortir i
penso que encara no l’ha llegit pràcticament ningú. La meva intenció no és
destapar misteris, sinó tot el contrari: generar amb aquesta ressenya el desig
de llegir.
Els quatre autors prenen elements de la història
real del castell i del poble i els mesclen en una coctelera. Al fons de la
coctelera ja existia un pòsit amb les dèries i preferències personals, els
estils propis, els llocs comuns i els personatges de l’imaginari col·lectiu de
la por, els tòpics del catastrofisme i el futurisme distòpic (amb
autoreferències sergiotianes), les ficcions antropofàgiques i apocalíptiques -desmembracions incloses-, i les picades d’ullet a la tradició literària, sense
la qual no podríem existir. No aclariré en quins relats, ho haureu de buscar
vosaltres, però no he pogut evitar pensar en El fantasma de Canterville
d’Oscar Wilde, El Gat negre d’Edgar
Allan Poe, Le malentendu, d’Albert
Camus o El Mecanoscrit del Segon Origen
de Manuel de Pedrolo, per citar només algunes de les obres que m’han passat pel
cap.
Si tot va bé, tindré l’honor de
presentar el recull el dia 19 de maig, juntament amb Antoni Munné-Jordà, a la
Llibreria Nollegiu. Em reservo la presentació per explicar moltes més coses
dels relats i aclarir amb més detall les meves impressions. Mentrestant, aneu-vos
animant. Contes de terror: Emili Bayo
(Ones de líquid vermell), Jordi de
Manuel (Els hostes), Empar Fernández (La memòria de la sang) i David Marín (El bagul). Em sembla que més suggeridors
els títols no poden ser.
Ja saps com m'agrada el Frankenstein de Mary Shelley —t'ho he comentat diverses vegades— i la coneguda història amb els escriptors a Villa Diodati. També vaig seguir aquesta tancada contemporània amb els nostres escriptors (gràcies als teus posts al facebook). M'atrau d'allò més tot plegat. I vet aquí que ara tenim aquest llibre. Em sembla fantàstic!
ResponElimina