dissabte, 10 de desembre del 2016

A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero i Olea






El recull titulat A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero i Olea, va rebre el XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar 2016. L’autora me’l va fer arribar i jo l’he llegit en pocs dies. He de dir que m’ha estat molt útil en uns moments familiarment i personalment molt complicats. El llibre m’ha ajudat a tirar endavant perquè ha aconseguit engrescar-me, cosa força difícil en una situació com la meva. Un cop més s’ha demostrat que la literatura és un dolç bàlsam per a l’esperit.
La mort és el fil conductor d’aquest aplec d’històries, totes elles singulars, diferents i molt imaginatives. 13 relats ‒encapçalats per citacions molt oportunes d’autors ben canònics‒ que desperten sentiments diversos i que s’adscriuen a tipologies també variades. Van de  la fantasia a la ficció distòpica de regust kafkià, del realisme macabre a l’humor negre, del crim i la tortura a la crítica social, de l’homenatge literari (Oscar Wilde forever) a la ciència-ficció una mica sui generis.
Se’m fa difícil decidir quin conte m’ha agradat més. L’autora del pròleg, Maria Victòria Lovaina, destaca El quadre, que a mi també m’ha semblat molt atractiu i atmosfèric, però n’hi ha d’altres que, al meu entendre, mostren una similar capacitat per enganxar el lector. Potser no em mullaré amb un títol, sinó que destacaré les virtuts que concorren en el conjunt. Per tant, citaré la capacitat de Sílvia Romero per inventar ficcions molt personals, que beuen de tota una vida de lectures, però que traeixen sens dubte un estil propi; la correcció estilística i el bon ús de la llengua i, com a colofó, la traça a l’hora d’atrapar-nos entre el món real i el món imaginari.
He gaudit molt del recull. No us el perdeu, negrots. És una lectura agradosa i fins i tot divertida, molt oportuna per a aquestes festes.      


5 comentaris:


  1. Anna Maria: gràcies per la lectura (la veritat és que no comptava que, en aquests moments en què et trobes, t'hi llencessis amb aquesta rapidesa), i gràcies per aquesta ressenya tan engrescadora.

    He de dir que amb ella inauguro la relació de comentaris i crítiques del recull de relats. Encara no en tenia cap.

    Gràcies sinceres.

    Sílvia Romero

    ResponElimina
  2. He llegit aquests contes de la Silvia i m'han captvat. Son un xic subrealistes i molt originals. Es aquesta manera tan peculiar que te la Silvia per explicar histories amb un punt d'ironia, un punt de misteri, un punt d'humor i molta fantasia. El recomano.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la ressenya, mestra negrota! Un altre més per llegir!!!

    ResponElimina
  4. Gràcies. M'agrada la bona literatura que sap atrapar el lector. Me l'apunto! I la meva enhorabona a la Sílvia Romero.

    ResponElimina