A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero i Olea

El recull titulat A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero i Olea, va rebre el XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar 2016. L’autora me’l va fer arribar i jo l’he llegit en pocs dies. He de dir que m’ha estat molt útil en uns moments familiarment i personalment molt complicats. El llibre m’ha ajudat a tirar endavant perquè ha aconseguit engrescar-me, cosa força difícil en una situació com la meva. Un cop més s’ha demostrat que la literatura és un dolç bàlsam per a l’esperit.

La mort és el fil conductor d’aquest aplec d’històries, totes elles singulars, diferents i molt imaginatives. 13 relats ‒encapçalats per citacions molt oportunes d’autors ben canònics‒ que desperten sentiments diversos i que s’adscriuen a tipologies també variades. Van de  la fantasia a la ficció distòpica de regust kafkià, del realisme macabre a l’humor negre, del crim i la tortura a la crítica social, de l’homenatge literari (Oscar Wilde forever) a la ciència-ficció una mica sui generis.

Se’m fa difícil decidir quin conte m’ha agradat més. L’autora del pròleg, Maria Victòria Lovaina, destaca El quadre, que a mi també m’ha semblat molt atractiu i atmosfèric, però n’hi ha d’altres que, al meu entendre, mostren una similar capacitat per enganxar el lector. Potser no em mullaré amb un títol, sinó que destacaré les virtuts que concorren en el conjunt. Per tant, citaré la capacitat de Sílvia Romero per inventar ficcions molt personals, que beuen de tota una vida de lectures, però que traeixen sens dubte un estil propi; la correcció estilística i el bon ús de la llengua i, com a colofó, la traça a l’hora d’atrapar-nos entre el món real i el món imaginari.

He gaudit molt del recull. No us el perdeu, negrots. És una lectura agradosa i fins i tot divertida, molt oportuna per a aquestes festes.