Ha coincidit en el temps de la concessió a Maria Antònia Oliver del Premi d’Honor
de les Lletres Catalanes que l'editorial RBA-La Magrana hagi reeditat enguany Estudi en lila, el debut de Lònia Guiu,
la primera dona detectiva privada de les nostres lletres. La novel·la és la número
ú de la sèrie, que inclou dos títols més: Antípodes
i El sol que fa l’ànec.
La primera edició d’Estudi
en lila va aparèixer el 1985 a la col·lecció Les ales esteses i dos anys més
tard, el 1987, va ser el número 5 de La Negra. Quan he descobert que se’n van
fer catorze edicions i que la novel·la va ser traduïda a l’alemany, l’anglès,
el castellà, el francès, el neerlandès i el portuguès, he tornat a reparar en la
magnitud actual de la tragèdia. Ja veieu fins a quin punt necessitem més
lectors, com sempre reivindiquem a la mínima ocasió.
Lònia Guiu és feminista, conscienciada, progressista,
entregada a la feina. Col·lecciona pintallavis i no li agraden les armes, que
no vol ni tocar. Tanmateix, per resoldre els seus casos, no s’està de fotre una
cleca o una puntada de peu a qui faci falta. Als dolents, s’entén. És valenta i
agosarada, però alhora tendra i molt amiga dels seus amics.
Estudi en lila és una novel·la encantadora,
divertida i clarament mediterrània. Ja en aquell moment podíem parlar d’una
narrativa criminal de proximitat, amb tots els ets i uts de la nostra
idiosincràsia de país i de zona d’Europa. Quan parlo de país, ho faig en un
sentit ampli, perquè Lònia (com la seva creadora) és mallorquina i, tot i que
fa anys que viu a Barcelona, milita clarament en la seva insularitat.
Avui en dia, en ple 2016, la lectura d’Estudi en lila esdevé una lectura “vintage” (el copyright de l’expressió
pertany a Margarida Aritzeta). Sense ordinadors, Internet ni mòbils, tots els
documents en carpetes i papers i buscant els números de telèfon (fix) als “llistins”
telefònics, la narració es converteix en quelcom diferent, que fa gaudir molt. D’altra
banda, els trenta anys transcorreguts, i això és més important, també incideixen
en la caracterització de la protagonista. Malgrat tot el que he comentat abans,
em sembla una dona molt més idealista i clarament menys agressiva, cínica i
desenganyada del que podria ser un personatge com ella creat actualment.
No explicaré el cas criminal, però sí que diré que reflecteix
amb realisme la part més fosca de la nostra societat i que la seva resolució posseeix
un punt de justícia poètica que m’ha convençut. I tant que sí.
I no puc deixar d’esmentar la picada d’ullet intertextual. Perquè
Lònia Guiu és amiga del detectiu literari creat per Jaume Fuster (l’espòs de na
Maria Antònia), Lluís Arquer. I Lluís Arquer surt a la novel·la, tangencialment
però de manera significativa. Com veieu, tot queda a casa. I la realitat i la
ficció són dos extrems que es toquen.
No podem deixar passar els nostres clàssics, negrots. En gaudireu de valent. Ha arribat el moment de revisar Estudi
en lila.
Un comentari que fa ganes de llegir-la... o rellegir-la. I "vintage" o no, paga molt la pena
ResponEliminaVaig conèixer na Maria Antònia Oliver i en Jaume Fuster fa anys quan jo treballava al Congrés de Cultura Catalana i ells hi venien tot sovint. Els recordo amb efecte i em va doldre molt la mort d'ell. Gràcies per la ressenya Anna Maria. Una abraçada.
ResponEliminaMarta Valls
El fet "vintage" és un plus a favor! A mi m'encanta.
ResponEliminaNo oblidaré mai "Tallats de Lluna" de Maria Antònia Oliver.
ResponEliminaGràcies per la ressenya Anna!
Una abraçada!!!
Mira, a mi no em va agradar Estudi en lila. El vaig acabar sense ganes. Ara no recordo bé els motius perquè el vaig llegir fa un munt d’anys, només recordo que el vaig trobar avorrit. D’altra banda, m’havien agradat d’altres noveŀles de la Maria-Antònia Oliver (no amb la Lònia Guiu) i té relats que m’encantaven. Ja saps que agradar o no agradar és subjectiu.
ResponEliminaAl meu entendre, Shaudin, el quid de la qüestió radica en saber clarament què tenim entre mans. Una novel.la de gènere amb un personatge creat expressament per reflectir certes coses que eren interessants de dir fa ja més de 30 anys. Les pretensions penso que són aquestes i amb aquestes expectatives s'ha de llegir.
ResponElimina