No us podeu imaginar l'emoció que sento en comunicar-vos aquesta notícia. Des d'ahir, 29 d'abril de 2016, la meva novel·la La dona de gris està traduïda al sistema Braille. Aquesta bona nova, que faria feliç a qualsevol escriptor, és per a mi molt més especial. Suposo que sabeu que la meva mare és cega i, malgrat que no sap llegir Braille perquè va perdre la vista essent ja gran, el tema de la ceguesa resulta molt rellevant a la meva família.
D'altra banda, encara tinc una altra experiència vinculada a les persones invidents. Quan jo anava a l'institut (ha plogut una mica) vaig tenir una companya de pupitre cega durant tot un curs. Es deia Teresa. Prenia els apunts en Braille i jo em vaig acostumar a sentir cada dia els copets del seu punxó contra la tauleta on col·locava el paper. En contra del que us pugueu imaginar, aquell sorollet no em molestava. Al contrari. Si un dia la Teresa no venia, el trobava a faltar. Vaig saber per ella moltes coses del sistema Braille, vaig aprendre algunes lletres i ella m'ensenyà a passar els dits per damunt del paper. Evidentment, mai no vaig arribar a llegir res, però va ser una experiència extremadament enriquidora, que recordo amb tendresa.
Ara, gràcies a Jordi Blesa Montoliu, que em va prometre ocupar-se d'aconseguir que el col·lectiu de persones que no hi veuen poguessin llegir la novel·la, la versió en Braille ja és una realitat. Personalment, no tinc paraules per agrair a en Jordi el seu interès, el seu esforç i la seva amabilitat. Ens coneixem de les xarxes socials i ell ja va ser tan amable de venir a la primera presentació de la novel·la a la Llibreria Pròleg. Les relacions humanes són sorprenents i misterioses. I la vida, de vegades, et fa alguns regals. Ara, a mi, me n'ha fet un. Perquè jo mai no hauria somniat que la meva dona grisa visqués aquesta experiència.
Potser farem una presentació oficial més endavant. Si és així, ja avisaré. De moment, només vull fer-vos partícips, amb les mans tremoloses, d'aquesta esplèndida notícia.
Que passeu un feliç cap de setmana, negrots.
I a tu, Jordi Blesa Montoliu, el meu infinit agraïment.
Comparteixo la teva emoció Anna! Hi ha coses a la vida que fan oblidar les tristeses i els mals moments. Aquesta dona de gris és una d'elles . La meva admiració pel treball del teu amic.
ResponEliminaPer molts moments com aquest! Una forta abraçada.
És fantàstic!
ResponEliminaUna gran iniciativa. Me n'alegro molt. Arribarà a persones que d'altra manera no l'haurien pogut llegir.
ResponEliminaUna abraçada!!
Marta Valls
Aixó es un maravella, m'has emocionat;Hi també la teva vivència d'estudiant...
ResponEliminaDe fet, sempre he pensat, que en tindriem d'aprendre de llenguatge Braille, hi també.els signes dels sords, al menys en un primer nivell.
Felicitats al Jordi Blesa i a tú
No m'estranya que t'hagi emocionat, em vaig emocionar jo i tot quan ahir vaig llegir el post d'en Jordi Blesa on et comunicava aquesta notícia, emocionant i fantàstica. Trobo encara més important que "La dona de gris" s'hagi traduït al Braille que si hagués traduït a una llengua estrangera. I entenc que et toca ben a prop.
ResponEliminaJa em vaig treure el barret ahir, Jordi, i ho torno a fer! I a tu, Potato: enhorabona!
Una notícia magnífica, Anna Maria. La novel·la s'ho val i tu t'ho mereixes. Me n'alegro molt! :-)
ResponEliminaAixò és fantàstic, fantàstic!!
ResponEliminaFelictiats!!