divendres, 29 de gener del 2016

Els fils de l’aranya, de Margarida Aritzeta




Els fils de l’aranya és, després de L’amant xinès, la segona novel·la de les aventures de la inspectora dels Mossos d’Esquadra Mina Fuster. Tornem a trobar el personatge, i l’estol de figures que l’envolten, en un nou cas a resoldre, un afer extremadament tèrbol a l’entorn d’una estafa de xecs falsificats i d’alguns serrellets criminals més, inclòs l’assassinat. Des d’aquest punt de vista, el títol del llibre és absolutament perfecte, perquè l’aranya del delicte té tants fils i tantes implicacions que no sembla que sigui possible acabar de desentrellar del tot l’enorme teranyina.  
La novel·la està construïda com una rèplica de la vida mateixa. Aritzeta és una autora amb molt bagatge i molta maduresa, capaç de mostrar-nos perfectament mesclat el conjunt de temes, fets i qüestions que ens ofereix l’esdevenir del món. En el mateix ordre caòtic i aleatori (o potser no tan caòtic ni tan aleatori) que trobem cada dia.  
La ficció negrota de la Mina Fuster resulta de lectura encantadora. Aritzeta va forjant la seva protagonista amb pols precís, amb un degoteig d’informació que no està exempt de misteris i assumptes inacabats que, en cada capítol, quedaran pendents de resoldre de cara al següent. No parlo dels casos criminals, sinó de la vida privada de la Mina o de qüestions que tenen a veure amb altres personatges.


Els fils de l’aranya està farcida de picades d’ullet, referències literàries, artístiques, musicals, claus de lectura i homenatges. La intertextualitat i les al·lusions d’Aritzeta són intel·ligents i oportunes, i contribueixen a enriquir i elevar el to de la nissaga. Topem amb les dosis justes de realisme cru, a voltes descarnat, que conviu perfectament amb fragments més intimistes i quotidians, fins i tot amarats de l’hedonisme mediterrani marca de la casa en la narrativa negra d’alguns autors del sud d’Europa (des de Vázquez Montalbán a Jaume Fuster, des de Petros Màrkaris a Andrea Camilleri).
Personalment, em sento molt feliç de saber que la Mina va néixer com a personatge a l’antologia Elles també maten, on ja va apuntar unes maneres tan potents que no podia fer altra cosa que créixer. Després, l’autora ha sabut rodejar-la de tot un seguit de figures molt ben dibuixades (companys de feina, família, amics, veïns, etc.) que atorguen a les novel·les una bona dosi de vida i un cert aire coral.
Us recomano la lectura d’aquesta aranya i, si voleu saber més coses, us convido a venir el pròxim dia 1 a la presentació que farem a Barcelona, amb la presència de l’autora i de l’editor de Llibres del Delicte, a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia (19 hores).  

 

5 comentaris:

  1. Esteu molt simpàtiques a les fotos, no sembleu gaire amenaçadores. La Mina ja la tinc a casa i amb ganes de seguir la seva trajectoria.
    Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
  2. Quin goig feu les dues! No em perdré aquest llibre! Un petonàs a les dues!

    ResponElimina
  3. El compraré!
    Molta complicitat hi veig entre vosaltres;
    em va agradar molt "L'amant Xinés" i el teu
    últim, encara no el tinc!
    Abraçades!

    ResponElimina
  4. Aquesta noveŀla ja la tenia apuntada. M’agrada moltíssim com escriu la Margarida. Pel que fa a noveŀles, tret de Bandoler, les altres que he llegit són noveŀles juvenils que m’han fet gaudir d’allò més. Penso llegir totes les seves noveŀles, juvenils, negres o sense gènere determinat.

    ResponElimina