Contra l’aparador, de Marc Moreno

Alguns de vosaltres pensareu, i tindreu raó, que no sembla del tot adequat que jo confegeixi la ressenya de les novel·les que escriu Marc Moreno, el meu editor de Llibres del Delicte, amb qui tinc una gran amistat. Anem junts a milers d’actes, presentacions, tastets literaris, parlem de les coses de l’editorial, etcètera, etcètera. Tanmateix, jo escric algun apunt de totes les obres que llegeixo, absolutament totes. Per tant, he decidit que això és el que faré ara: escriure un apunt. En nom de l’objectivitat i l’honestedat que us mereixeu com a seguidors del bloc, no publicaré una ressenya crítica, sinó que us explicaré alguna cosa de Contra l’aparador.

Es tracta de la quarta novel·la en solitari de Marc Moreno, després de Cabdills, Independència d’interessos i Els silencis dels pactes. Entremig, hi trobem el llibre a vuit mans intitulat La reina de diamants, signat per Llort, Bennasar, Moreno i Macip. Els textos de Moreno solen ser breus i directes, amb un estil molt periodístic i poca complicació descriptiva.

Amb Contra l’aparador, Moreno torna a la gran ciutat, a Barcelona, després de l’ambientació mataronina d’El silencis dels pactes. La seva és una novel·la que transita per una ciutat amb barris deprimits, famílies desestructurades, comunitats gitanes, jovent sense expectatives, policies amb problemes familiars, ambients mèdics i pares que pateixen. Una mena de relat coral, molt realista, que no evita la violència i que ens mostra parts molt fosques de la nostra societat. Abunden els diàlegs, hi apareixen diversos registres segons els personatges i no hi falta un cert emmirallament de l’autor en algunes qüestions personals que coneix molt bé.

I fins aquí puc avançar. Si voleu saber més coses, us esperem a la presentació el pròxim dia 10 de desembre, a la Llibreria Ona de Gràcia, 19:30.

Feliç inici de setmana, negrots.