He finalitzat la lectura d’Alterworld, novel·la d’Antonia Huertas publicada per Ediciones Versátil.
Es tracta d’un thriller tecnològic, molt actual, que aprofundeix en les entranyes
més recòndites del crim: parlo del fons de la Xarxa, on la maldat pot campar
impunement, connexions amunt i avall, fins a arribar als nostres ordinadors.
Antonia Huertas no podia escriure cap altra novel·la,
ja que és Llicenciada en Matemàtiques, Doctora en Lògica Matemàtica i experta
en robòtica virtual. Ficciona amb detall tot allò que domina i aconsegueix
inquietar-nos. Fent-nos partícips de la realitat paral·lela que representa
Internet, el seu dibuix del delicte d’entrada ens desconcerta, però de sortida acaba
posant-nos els pèls de punta. No és que ens vingui de nou, el tema ja s’ha tocat
en moltes pel·lícules, però quan prové d’algú que coneixes i que sap de què
parla perquè hi treballa cada dia... doncs, ehem, la cosa esdevé més
aterridora.
No explicaré la trama, que resulta engrescadora i
atractiva, si bé l’autora opta per un recurs que no és el més habitual del
gènere, ja que la majoria de les accions
més punyents o resolutives no les vivim en directe, sinó contades pel narrador
quan ja s’han produït. Això es deu al fet que la narració està focalitzada en els
personatges principals, la mirada dels quals resseguim al llarg de tota la novel·la,
i no hi ha punts de fuga cap a altres escenaris. A l’autora no crec que li
interessi, perquè no busca confegir una novel·la d’acció o de crims en el
sentit estricte. Tampoc de sang i fetge. Antonia Huertas pretén una altra cosa:
enganxar-nos a l’univers virtual i guiar-nos pel seu interior. Mostrar,
explicar, descobrir. Que sapiguem el pa que s’hi dóna.
Per contra, s’entreté de manera agradable en la caracterització
dels personatges i en les relacions que s’estableixen entre ells. És un text
que ens parla de l’amor i, sobretot, de l’amistat. I menys mal que ho fa. No
tot pot ser fosc, fal·laç i interessat.
Jo m’ho he passat la mar de bé. Em fascina el món dels hackers,
moltíssim. També em subjuguen les noves
tecnologies i m’encanta aprendre coses. Alhora, intento defensar tota
novetat possible dins de l’univers del gènere negre i criminal. Com diu David
G. Panadero, director de la col·lecció Off Versátil, «abandonemos por una vez
esas nostalgias y dejemos en el perchero la gabardina de Bogart». Doncs sí, els
clàssics són els clàssics, però potser han de descansar una mica.
A veure, com us ho diria?
Mireu: d’avatar en avatar, de paradisos virtuals a inferns de cables, de secrets convertits en codis i d’avions que van amunt i avall, el lector d’Alterworld viurà el delicte de manera directa i no s’avorrirà gens ni mica. El futur ja és aquí. La ciència-ficció conviu amb nosaltres.
La xarxa us espera, negrots. Que navegueu a gust.
Mireu: d’avatar en avatar, de paradisos virtuals a inferns de cables, de secrets convertits en codis i d’avions que van amunt i avall, el lector d’Alterworld viurà el delicte de manera directa i no s’avorrirà gens ni mica. El futur ja és aquí. La ciència-ficció conviu amb nosaltres.
La xarxa us espera, negrots. Que navegueu a gust.
És impossible abarcar-ho tot, a veure si més endavant tinc temps per aquest llibre. Quan vaig veure el títol i la coberta vaig pensar que era un llibre de ciència ficció, gènere que m'agrada molt. De fet, tot aquest món tecnològic, en alguns moments, se'ns obre als profans com una porta a la ficció.
ResponEliminaHe vist que estàs llegint "La noia que fa vint anys que és a la presó". El vaig comprar a La Setmana, però no l'he llegit encara, a veure si t'agradarà.
Gràcies per la ressenya!
El poso a la llista de futures compres. El de La noia... em va encantar.
ResponEliminaFa pànic aquest tema.
ResponEliminaPinta interessant! Gràcies!
ResponEliminaDoncs m'has fet desitjar llegir-la. M'atrau molt el que n'expliques. Apuntada!
ResponEliminaSóc la Shaudin, la Potato, a l'últim comentari. No sé que he fet que ha sortit així. Parlant de l'internet...
ResponElimina