Va ser en Lluís Llort qui em va recomanar amb molt d’interès aquesta
novel·la. Li va agradar molt i li va semblar rodona i original. He de dir que
hi estic totalment d’acord, i encara hi afegiria que demostra esplèndidament
allò que ja fa temps que postulo. Que el negre d’avui, el més interessant, ha
fet un pas endavant. S’allunya de les reiteracions avorrides de la novel·la de
baixos fons, delinqüents, polis, etcètera, per atorgar molta més importància a la
interioritat d’uns personatges que podem identificar amb nosaltres mateixos, a
casos que ens arriben directes i amb els quals ens podem reconèixer, a
qüestions fosquíssimes però de caràcter més psicològic i menys “criminal” a l’estil
clàssic. Si algú pensa que això no és negre, doncs em sembla perfecte, però no
podem tancar els ulls a l’evidència que alguna cosa està canviant.
A Observada no hi ha cap assassinat ni cap investigació. No hi
apareix cap policia. Però hi ha morts i esdeveniments terribles, això sí. Es
tracta de la primera novel·la de la guionista de televisió i directora de
documentals de la BBC Renée Knight. Una ficció sobre la veritat i la mentida, sobre
el dolor que es podreix dins de l’ànima, sobre la família, l’amor entre pares i
fills, la confiança i les relacions humanes. Una trama lligada amb mestria que
ens porta per viaranys insospitats i on res no és el que sembla (tot i que he d’admetre
que jo sí que em vaig imaginar algunes de les sorpreses que hi trobem, segurament
perquè porto moltes hores de vol).
Un dels grans encerts del text és la seva capacitat d’atrapar-nos. El
suspens i la intriga resulten fonamentals. Rebem la informació perfectament
dosificada, a través de dues veus narratives diferents, que van aprofundint a
poc a poc en la cronologia dels fets. Tot acaba tenint sentit, tot acaba
lligant. L’autora ens demostra que el passat mai no desapareix. Pot tornar qualsevol
dia, en qualsevol moment, prenent les formes més insospitades. I pot trencar sense
contemplacions tots els nostres esquemes, destruir el confort de la nostra plàcida
vida.
Observada és una novel·la diferent, tot i tocar
temes ben coneguts. Us la recomano molt. I torno a confirmar que, excepte
honroses excepcions, les dones són les que escriuen ara mateix el negre que més
m’atrau, el que toca més de peus a terra. El que, encara que no ho sembli, està
més lliure de cotilles i convencions.
Per la ressenya que en fas ja m'agradaria aquest llibre. He estat mirant i també hi és en format digital però a 13,29€. Per aquest preu tan abusiu mil vegades en paper i en català. Un no parar.
ResponEliminaGràcies
Que car, el format digital. I sí, estic segura que et pot agradar molt.
ResponEliminaJo també m'estimo més, molt més, un negre on el que compta és la interioritat dels personatges, uns personatges com qualsevol de nosaltres —que no falti la intriga, però!—. "La dona de gris" n'és un bon exempre. Tipa de baixos fons, policies i tota la pesca.
ResponEliminaM'apunto aquesta noveŀla.
Per cert, pel que fa a les versions electròniques dels llibres, que comenteu amb l'Àngels, és un robatori en tota regla. Cert que són més barats, si més no aquí, però no molt més; i el més escandalós és que els autors cobren una misèria d'aquests llibres. De "Més enllà del somni", versió en anglès i electrònica, cobro un 0.25% de les vendes.
Me'l apunto a la llista, m'has engrescat amb la teva ressenya.
ResponEliminaEncara tinc per comprar el teu últim llibre...
Gràcies per tot, Anna, una abraçada!
Ja m'ha atrapat la teva ressenya! No me la perdré! Gràcies!
ResponEliminaL'he llegida, I com quasi sempre, totalment d'acord amb tu.
ResponElimina