El visitant, segona novel·la de Joan Marcé, és també la segona
entrega de la trilogia intitulada El
missatge. La primera fou Un intrús al’estany i ara, gairebé quatre anys després, ens arriba aquest visitant que farà les delícies dels
afeccionats als thrillers d’acció, suspens, ciència-ficció i violència ben
dosificada. Que quedi clar, però, que cada llibre es pot llegir independentment
de l’altre. En aquest sentit, tot i que el més lògic seria començar pel primer,
podeu iniciar la lectura amb El visitant sense
cap problema.
Fidel a l’estil del primer lliurament,
Marcé ens endinsa en un univers de descobertes científiques vitals per a la
humanitat que desfermaran les suspicàcies i persecucions més abrandades des del
poder establert (com sol passar). Amb una estructura decididament cinematogràfica,
a la novel·la hi trobarem de tot: personatges entranyables, sicaris psicòpates,
científics de tota mena, espies, fins i tot homes de fa sis mil anys i d’altres
éssers dels quals (per no fer spoilers)
prefereixo no parlar-ne.
Amb un ritme agilíssim, que agafa
més embranzida a mesura que la història avança, El visitant és una d’aquelles històries que no podem deixar de
llegir, malgrat les seves més de 400 pàgines. A mi m’ha recordat, amb els
capítols tan breus on anem veient com en un puzle tot allò que passa en els
diferents escenaris, les lectures que feia de joveneta. Per exemple, els
llibres de Frederick Forsyth, tipus L’alternativa
del diable o El quart protocol. Quina
manera de xalar, entreteniment pur i dur amb tots els ets i uts que cal
esperar-ne.
Al meu entendre, com ja vaig dir en
ressenyar Un intrús a l’estany, Joan
Marcé conrea sense complexos una narrativa lúdica de bon nivell que fa molta
falta per normalitzar des de tots els punts de vista la literatura catalana.
Enhorabona a l'autor. Ja esperem la
resolució de tot plegat amb candeletes.
Interessant. M'agraden les novelles lúdiques si són bona literatura. Me l'apunto!
ResponEliminaNo tinc gaire temps per llegir, ara, però el posaré a llista. M'agrada molt com escriu Joan Marcè! Gràcies
ResponElimina